dimecres, 12 de setembre de 2012

Diada, mitjans informatius, ressò internacional

Avui tinc un doble sentiment paradoxal. D'una banda, estic molt contenta de veure com els catalans es van unir ahir per una causa comuna que des de la distància, com sabeu, recolzo totalment. Em va emocionar veure tota aquella gentada, les fotos dels amics i familiars participant de la manifestació. Vaig estar seguint la jornada per la ràdio, les estones que vaig poder, i per TV3 a l'Ipad les estones que el directe no deixava de funcionar (que malhauradament eren moltes). Ara només desitjo que això no es quedi en l'anècdota, en el debat radio-televisiu o les fotos emmagatzemades als mòbils. Espero de tot cor que la cosa segueixi endavant.
Per altra banda estic emprenyada amb els mitjans informatius suecs. El dia 10 vaig contactar DN (el diari de més tirada) i la televisió sueca per fer-los saber el que es preparava el dia 11. Ahir vaig tornar-ho a recordar al diari. A les notícies de les 21h, esperava impacient que es digués alguna cosa, però RES, ni una trista menció. D'acord, ahir va ser un dia important a nivell de notícies sueques perquè dos periodistes d'aquí que havien estat més de 400 dies empresonats a Etiopia, per fi podien tornar a casa. Aquest tema va ocupar la meitat del temps del telenotícies. En quant a l'esfera internacional, es va parlar (com no!) de l'aniversari de l'atemptat a NY i, (ara ve el més bo) sobre un reportatge sobre les dones egípcies que se senten agredides verbalment pels homes egipcis. Sembla ser que des de la revolució, els homes es dediquen a piropejar i dir obcenitats més freqüentment del que ho feien abans. Amb tots els respectes per les egipcies, no considero que sigui una notícia fresca ni especialment interessant.
De Catalunya, INGENTING (que vol dir res)! Ja em perdonaran, però que 1,5 mil.lions de persones es manifestin en un país europeu, destí turístic preferit dels suecs, em sembla una dada prou rellevant per, com a mínim, esmentar-la. Només cal donar un cop d'ull a les portades d'altres països amb molt més pes internacional que Suècia, per adonar-se del ressò que sortosament va tenir la manifestació.
Aquest matí sí, al diari, en una trista mini-nota de l'agència TT, ens feien saber que més d'un mil.lió de persones es van manifestar per demanar la independència de Catalunya, com a causa de la crisi econòmica que pateix Espanya (res de pròpia llengua, pròpia cultura, etc.). Vegeu la foto: la notícia de baix de tot a mà esquerra. *La notícia gran parla d'una metge somalí que fa una obra admirable al seu país.
Mitjançant RAC1, em vaig assebentar que una diputada sueca (del partit dels verds), Bodil Ceballos, casada amb un català i que va viure a Catalunya durant el anys 80, plantejarà al Parlament la qüestió de quina posició adoptaria Suècia en cas de que Catalunya esdevingués un nou Estat europeu. Per molt que em dolgui, dubto que mediàticament se'n faci ressò.
Quan Kosovo, Montenegro o Macedònia van tenir els seus processos d'independència, se'n va parlar molt. Probablement perquè hi ha molts immigrants d'aquests països que viuen des de fa temps a Suècia i per tot el què va comportar la guerra dels Balcans a nivell periodístic.
Barcelona és molt bonica, Espanya és un país amb platges fantàstiques, sol, menjar i beure barato, on a part de la crisi, no hi passa massa més cosa. Aquesta és la idea que en tenen els suecs i no serà fàcil canviar-la si els mitjans informatius segueixen amb els ulls clucs davant una realitat que molts d'altres ja han transmès als seus ciutadans que volen una informació actualitzada del que passa a Europa.

16 comentaris:

El porquet ha dit...

Saps què? Aquest divendres aterro a Estocolm i el dissabte correré la mitja marató!

Ja tinc preparada la samarreta amb estelada amb la qual correré pels carrers de la capital sueca, i l'estelada guardada per a desplegar-la quan arribi a la meta!

joan gasull ha dit...

darrerr dels informatius desgraciadament hi ha una. politica que fa molt de mal.

Anònim ha dit...

Ay, ¿por qué los catalanes sois tan hipersensibles con estas cosas? Y, además, ya que sigue el culebrón patético de los dos periodistas suecas, ¿por qué interesaría otra manifa española (con perdón, pero así se entiende desde la perspectiva sueca)? No llevas sufieciente tiempo en Suecia para saber que si se hunde un ferry en el Pacífico, lo que interesa no es cuánta gente murió... sino ¿murió algún sueco? Sin embargo, en la radio, que es donde deberías de buscar tus noticias, sí se habló de la diada ya a las cinco.

Noemí ha dit...

Doncs jo si fos tu escriuria una carta al diari explicant exactament el que dius aquí, a veure si te la publiquen.
Per l'anònim: no és que siguem hipersensibles, és sentit comú, senzillament és una qüestió prou important perquè se'n parli a tot el món, més que res que quan siguem independents, i no ho dubtis que ho serem, afectarà a tothom, hi visquin suecs o no. O no t'exclamaries si es fés una "manifa española" que ocupés mitja ciutat de Madrid per demanar qualsevol cosa que fos important per Europa i no en diguessin res a la premsa sueca?
Una amiga meva que viu a Alemanya m'ha enviat aquest enllaç, jo no parlo alemany però sembla que allà si que ha tingut ressó...
http://www.sueddeutsche.de/politik/finanzkrise-in-spanien-mehr-als-eine-million-katalanen-demonstrieren-fuer-ihre-unabhaengigkeit-1.1465438
Ah, i pel porquet, a veure si amb l'estelada arribant a la meta fas parlar una mica als suecs, doncs!

gemma calsina ha dit...

Hola Anna, aquest matí he buscat el mateix a DN, res, una mini ref al tema. Estic d acord amb un dels comentaris, només interessa si hi ha algun suec involucrat, mira, segurament si hagués passat a canàries o a la sol kusten t asseguro q se'n parlaria molt més. No vull ser dolenta però si no passa a suècia, uk o us passen de tot. Sempre ho hanfet, i x experiència, enten millor la situació un sk invandrare d'un país en conflicte que un suec.q conegui fins i tot el país. estaria bé una bona carta A DN o SvD, anima't a enviar-la, ets molt bona escrivint :-) petons!

Unknown ha dit...

Hola Anna, fa dies que vaig descubrir el teu blog. Em sembla fantàstic. És dels bons bons que he llegit mai. I ves per on el vaig trobar buscant pàgines de Suècia perque el meu fill està estudiant a la KTH d'Estocolm.
Ets molt bona escrivint. De veritat. Una abraçada. Xavi (Sant Celoni, Vallès Oriental)

Xavi Marin ha dit...

Hola Anna, fa dies que vaig descubrir el teu blog. Em sembla fantàstic. És dels bons bons que he llegit mai. I ves per on el vaig trobar buscant pàgines de Suècia perque el meu fill està estudiant a la KTH d'Estocolm.
Ets molt bona escrivint. De veritat. Una abraçada. Xavi
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
xavimarin@telefonica.net

13/9/12 12:00 a.m.

Anna ha dit...

Gràcies per tots els comentaris! Ja vaig enviar una carta ahir a DN. De moment no l'han publicada :-(. No sempre escriuen en relació als suecs, UK o EUA. També solen escriure bastant sobre Israel, els països arabs i asiàtics. També tenen un bon corresponsal a Mèxic que cobreix tot Amèrica Llatina...
Porquet, què bo que vinguis a córrer la "halvmaran". El meu marit també ho fa cada any però aquesta vegada no pot per culpa d'una lesió. Aviam si et veig!
Gemma, gràcies guapa!
Xavi, ja li pots dir al teu fill que es faci membre del grup de catalans a Suècia al facebook!

dani ha dit...

Anna, encantat de seguir el teu blog,
Per cert.. si tens temps mira a veure que et sembla això que vaig escriure..

els 15 coses de suècia

disclaimer: Cada any anem a suècia, la meva mare es d'allà

vi ses!

dani ha dit...

ahh! i ja possat a veure que et sembla aquest dibuix que vaig fer sobre la mani!
dibuix
dani

Anònim ha dit...

Para los que no vivís en Suecia, y quizá también para los que sí estáis aquí, creo que es hora de entender que Suecia no es, aunque así parezca, un estado de la UE. Es el 51 estado de EEUU. ¿Por qué, si no, el periódico más grande del país dedica páginas y páginas a lo que la mujer de Mitt Romney dijo y dejó de decir en la convención republicana en Tampa? ¿Por qué se nos cuenta, en vivo, lo que dijo Bill Clinton en su discurso en la convención demócrata? Esto se hace, además, mientras están pasando tantas cosas importantes en Europa. Ahora bien, una posible independencia de Catalunya cambiaría Europa, sin duda, pero no tanto como si hubiera ganado Syriza en Grecia o Mélenchon en Francia. ¡Entonces sí que se podría hablar de una Europa distinta! Siento decirlo, pero los catalanes sois fundamentalmente conservadores, y el día que se tenga la independencia, todo ese nacionalismo se convertirá en algo realmente feo y peligroso.

El porquet ha dit...

Anònim (el darrer), discrepo en la teva darrera apreciació dels catalans. Nosaltres hem estat, som i serem una nació amb una forta vocació i empremta europea. Molt més del que sempre ho ha estat Espanya. Des dels primers balbuceigs nacionals ja varem néixer i créixer sota el recer de Carlemany i sempre hem mirat molt Pirineus enllà que Ebre enllà (i no em deixo les Terres de l'Ebre).

Mira si no el bagatge polític dels principals partits catalans, sempre fortament lligats als moviments europeus i amb un intent de projecció exterior sempre present (malgrat hi hagi molta gent a la que no li sembli bé).

Potser ens titlles de conservadors perquè som molt nostrats i defensem amb ungles i dents el que creiem nostre, les nostres arrels, la nostra llengua i tot el que hem aconseguit mantenir després de segles d'intent d'aniquilació. Doncs si fer això és ser conservador... sí, sóc conservador. Però jo ho veig com l'única resposta que tenim, com a nació sense estat, a dir que som aquí. No tenim estructures d'estat (expressió que ha fet fortuna) i per tant ens hem d'afirmar amb altres armes, amb altres paràmetres.

Espanya és un estat conservador, nosaltres som una nació sense estat que preserva el que és seu sense tenir la maquinària d'un estat darrere... per poc temps.

Yolanda ha dit...

http://sverigesradio.se/sida/artikel.aspx?programid=83&artikel=526670

Anònim ha dit...

Bueno, volviendo al tema inicial de Anna, os voy a contar por qué la manifa multitudinaria en Catalunya no importa a los medios de comunicación suecos: en este país, el nacionalismo es algo decididamente negativo. Hay algunas pocas excepciones, como los palestinos, pero en ese caso la lucha nacionalista está tan ligada a la lucha contra un opresor que no se puede distinguir la una de la otra. Sin embargo, en el caso catalán, ¿quién es el opresor? El sueco medio piensa, con razón, que el independentismo catalán más que nada tiene una base económica. Hay una larga serie de elementos culturales que funcionan como soporte del independentismo económico de Catalunya, pero, en realidad, ¿cuáles son los obstáculos para expresar y desarrollar esos aspectos culturales? ¿Acaso había guardias civiles en las calles de Barcelona, intentando parar la diada? En ese sentido te equivocas, porquet; España es un país mucho más progresista y generoso con las distintas naciones del país que, por ejemplo, Francia, donde cada minoría étnica está subordinada a la ciudadanía francesa y cada expresión nacionalista ha sido sofocada, muchas veces brutalmente. Los suecos entienden que los catalanes no queréis pagar el desempleo andaluz, pero no tiene claro en qué se distingue el caso catalán del caso de la Lega Nord italiana, por ejemplo. Por lo tanto, los medios suecos no dan mucha importancia a la diada más que nada por dos razones, además de las arriba enumeradas: a) desinterés por otro grupo nacional que quiere independizarse para mejorar su economía, sobre todo en tiempos de crisis; y b) escepticismo contra los nacionalismos en general. Avivar y aplaudir esos sentimientos ferozmente nacionalistas, como se hacía en la diada, es, sin duda, jugar con un fuego que os quemará por dentro.

Marc ha dit...

Al Món i a Europa en particular, hi ha una animadversió molt gran cap a la paraula "nacionalisme", ja que evoca a tristes èpoques passades (Hitler & CO).
Originàriament, almenys a Catalunya, la paraula nacionalisme s'utilitzava per aquells que reivindicaven la seva nació que no era estat.
En el context actual crec que hauríem de deixar d'utilitzar-la (jo ja ho he fet) ja que a fora del nostre país no s'entén i provoca errors.
Així jo em considero independentista no-nacionalista (segons cànons europeus).

Anònim, no entenc a quins sentiments feroçment nacionalistes et refereixes.
No hi va haver insults contra ningú, ni afirmacions de superioritat envers ningú.

Afegeixo un apunt: Us ha agradat la intervenció del President Mas a Madrid avui?
A mi sí, a veure si encara farem algo de bo...

Kuroi Neko ha dit...

Jo no hi vaig ser (per qüestions de logística) però reconec que les imatges són realment impressionants i emotives.
Tant de bo, com dius tu, tingui algun sentit aquesta forta reivindicació popular!!