Diada, mitjans informatius, ressò internacional

Avui tinc un doble sentiment paradoxal. D'una banda, estic molt contenta de veure com els catalans es van unir ahir per una causa comuna que des de la distància, com sabeu, recolzo totalment. Em va emocionar veure tota aquella gentada, les fotos dels amics i familiars participant de la manifestació. Vaig estar seguint la jornada per la ràdio, les estones que vaig poder, i per TV3 a l'Ipad les estones que el directe no deixava de funcionar (que malhauradament eren moltes). Ara només desitjo que això no es quedi en l'anècdota, en el debat radio-televisiu o les fotos emmagatzemades als mòbils. Espero de tot cor que la cosa segueixi endavant.
Per altra banda estic emprenyada amb els mitjans informatius suecs. El dia 10 vaig contactar DN (el diari de més tirada) i la televisió sueca per fer-los saber el que es preparava el dia 11. Ahir vaig tornar-ho a recordar al diari. A les notícies de les 21h, esperava impacient que es digués alguna cosa, però RES, ni una trista menció. D'acord, ahir va ser un dia important a nivell de notícies sueques perquè dos periodistes d'aquí que havien estat més de 400 dies empresonats a Etiopia, per fi podien tornar a casa. Aquest tema va ocupar la meitat del temps del telenotícies. En quant a l'esfera internacional, es va parlar (com no!) de l'aniversari de l'atemptat a NY i, (ara ve el més bo) sobre un reportatge sobre les dones egípcies que se senten agredides verbalment pels homes egipcis. Sembla ser que des de la revolució, els homes es dediquen a piropejar i dir obcenitats més freqüentment del que ho feien abans. Amb tots els respectes per les egipcies, no considero que sigui una notícia fresca ni especialment interessant.
De Catalunya, INGENTING (que vol dir res)! Ja em perdonaran, però que 1,5 mil.lions de persones es manifestin en un país europeu, destí turístic preferit dels suecs, em sembla una dada prou rellevant per, com a mínim, esmentar-la. Només cal donar un cop d'ull a les portades d'altres països amb molt més pes internacional que Suècia, per adonar-se del ressò que sortosament va tenir la manifestació.
Aquest matí sí, al diari, en una trista mini-nota de l'agència TT, ens feien saber que més d'un mil.lió de persones es van manifestar per demanar la independència de Catalunya, com a causa de la crisi econòmica que pateix Espanya (res de pròpia llengua, pròpia cultura, etc.). Vegeu la foto: la notícia de baix de tot a mà esquerra. *La notícia gran parla d'una metge somalí que fa una obra admirable al seu país.
Mitjançant RAC1, em vaig assebentar que una diputada sueca (del partit dels verds), Bodil Ceballos, casada amb un català i que va viure a Catalunya durant el anys 80, plantejarà al Parlament la qüestió de quina posició adoptaria Suècia en cas de que Catalunya esdevingués un nou Estat europeu. Per molt que em dolgui, dubto que mediàticament se'n faci ressò.
Quan Kosovo, Montenegro o Macedònia van tenir els seus processos d'independència, se'n va parlar molt. Probablement perquè hi ha molts immigrants d'aquests països que viuen des de fa temps a Suècia i per tot el què va comportar la guerra dels Balcans a nivell periodístic.
Barcelona és molt bonica, Espanya és un país amb platges fantàstiques, sol, menjar i beure barato, on a part de la crisi, no hi passa massa més cosa. Aquesta és la idea que en tenen els suecs i no serà fàcil canviar-la si els mitjans informatius segueixen amb els ulls clucs davant una realitat que molts d'altres ja han transmès als seus ciutadans que volen una informació actualitzada del que passa a Europa.