dimecres, 21 de novembre de 2012

reflexió prèvia al 25-N

Aquests dies intento seguir el debat polític català amb més interès que mai, perque si bé no podré exercir el meu dret de vot, hi ha hagut una ànima caritativa i abstencionista que s'ha ofert a fer-ho en nom meu.
Haig de dir que estic força decebuda, tot i la "onada independentista" present a Catalunya. Per una simple raó: els que defensen la independència ho fan principalment per motius econòmics o almenys és amb el que s'emparen per defensar la seva posició i per -no ens enganyem- guanyar vots.
En un estat del benestar la redistribució tributària és una necessitat: els que guanyen més paguen més per compensar els que guanyen menys i poder-los donar un suport sense el qual per exemple, no podrien costejar-se l'assistència mèdica, l'educació o la vivenda. Un pot estar més o menys d'acord amb aquest sistema, però és el que preval en els països membres de la UE. El problema espanyol radica en que la redistribució de les rendes s'ha fet d'una manera injusta (sobretot per la diferència respecte als territoris forals) i poc intel.ligent. D'acord. Fins aquí, entenc i comparteixo el malestar de molts catalans. Ara bé, no acabo d'entendre on eren tots aquests idependentistes (que ara surten de sota les pedres) quan les vaques eren grosses. Tampoc crec que s'hagin parat a reflexionar que en el cas de que Catalunya sigui el nou estat d'Europa, també hi haurà una redistribució tributària i potser gent de, posem per cas Girona, haurà de pagar per fer una carretera a, per exemple, el Baix Camp.
Potser ni tan sols han pensat que dins d'Europa també hi ha països que paguen més que altres i els seus diners ajuden als membres menys "afavorits" (ara Catalunya n'és beneficiària, potser demà serà de les del primer grup).
Per a mi la qüestió d'independència va molt més enllà del motiu econòmic, és una qüestió d'identitat. És poder anar pel món amb un passaport català i sentir-me'n orgullosa, poder dir que sóc de Barcelona sense que la gent m'hagi de dir "ah, espanyola!", és poder promoure una llengua que m'estimo, que els seus escriptors es coneguin arreu (més que ara, almenys), que la selecció de futbol del meu país pugui guanyar un mundial i alegrar-me'n, que Catalunya sigui una democràcia moderna sense monarquia ni corrupció, que sigui un país que inverteix pel futur dels seus ciutadans. És en fi, un projecte de nació amb el "seny" dels que ara tants se n'omplen la boca. Crec que és aquí on hem d'anar a parar i no limitar-nos a mirar-nos la butxaca ni el melic, i en aquest sentit no acabo de trobar cap partit que s'acabi d'amotllar al que jo vull, si bé n'hi ha algun que s'hi acosta.
Voldria que en aquests dos dies de campanya electoral que queden, algú posés més ènfasi en aquests altres aspectes i miressim una mica més lluny. Com diu l'amic Isern hi ha molta feina per fer!

5 comentaris:

joan gasull ha dit...

Crec que la única solució que tenim és començar de nou.....tot el que hi ha està massa corcat.

Marc ha dit...

La societat catalana és molt conservadora, per naturalesa, i simplement molta gent ni es plantejava la independència per diferents motius, i al tenir les necessitats bàsiques cobertes en els temes culturals i econòmics, ja en tenia prou.

Tal com diuen tots els analistes, des del 2006 hi ha hagut un canvi en dues direccions. Des de l'estat s'ha anat apretant cada vegada, i des d'aquí la gent ha anat prenent consciència.

Com diuen alguns companys, els indepes de tota la vida ara ens toca apartar-nos, no fos cas que espantéssim als esperats nouvinguts. Tenim ara mateix l'escenari que tots esperàvem, en el que CDC feia un pas i es postulava clarament, tot i que l'ha fet al revés del que crèiem: esperàvem que fos per iniciativa pròpia, i al final a sigut a rebuf de la societat.

Ara només falta esperar que els resultats del 25N siguin favorables... quins nervis!!!

En el tema econòmic hi ha algunes consideracions a fer, com que per exemple, que realment a Cat arriben alguns fons de la UE, però n'han marxat molts més amb el dèficit fiscal. Podem considerar que després de la transcisió, Catalunya seria contribuent neta a UE.
(Espanya ha rebut 144000M€ en els últims 30 anys dels fons de cooperació, però n'ha rebut molts més de Catalunya, concretament més del doble gràcies al dèficit fiscal)

Estic molt d'acord amb el Joan Gasull, hem d'aprofitar l'ocasió per crear un país nou de veritat.
(he intentat no colar l'eslògan ;-)"

Perdoneu si hi ha alguna inconcreció, he d'anar corrent a un debat a 6 que hem organitzat a Moià (CIU, PSC, ICV-EU, ERC, SI, CUP)

A veure si decidim algun vot més ;-)

Noemí ha dit...

A mi a vegades també em pass a que em fa rabia que ara de cop i Volta tothom és independentista, gent q sempre ho havia critic at... per a la Vega a també pen so que Mira, si almenys ha de servir per assolir l'objectiu, doncs què vols que et digui, que votin el que faci falta...

Ines Piulat ha dit...

No us faci tanta ràbia...la Independència és perquè tothom, els unionistes, els acabats de convertir i els picapedra (jo mateix) visquem millor en el país que vivim i decidim per nosaltres mateixos. Tan se val els motius o l'antiguitat per la causa...hem d'aconseguir-la de la manera mes eficient i ràpida per tal de començar a construir el país que els catalans volem, perquè ja ens hem fet grans. No hi reflexionaria gaire perquè no en tindrem una altra com aquesta...Se de bona font de gent del PP de tota la vida que votaran Mas perquè veuen que a Espanya no hi fem res...endavant i no questionem tant. Per fi el somni de molts anys està molt a prop!!! Molt d'acord amb el tal Marc....

Xavi Marin ha dit...

Sigui per la raó que sigui, benvinguts tots els independentistes, hagin sortit d'on hagin sortit.
De moment, l'objectiu principal és fer el referèndum i que el poble digui la seva.
Si creiem en el dret a decidir, simplement hem de votar a partits que recolzin això en el seu programa electoral.
Després ja es veurà quin és el grau de maduresa independentista d'aquesta societat i si aquests que ara votaran a partits que recolzen el dret a decidir, després votaran si a la independència.
De moment fem-ho possible!!