divendres, 8 de febrer de 2013

comparant paraulotes i insults

Seguint el fil de l'anterior post, per cert em va fer molta il.lusió que el comentés el propi Pàmies, avui toca parlar d'un altre aspecte sociolingüistic: les paraulotes i els insults. Un tema que també pot ser díficil per l'aprenent/parlant de llengua extrangera, no tant perquè costi recordar-ho sinó perquè a vegades és difícil veure-hi la càrrega negativa que impliquen. És a dir, a un mateix no li sona tan malament dir aquestes paraules en veu alta (sobretot si no van dirigides a ningú en concret sinó que s'expressen quan alguna cosa surt malament, quan un està irritat, etc.).
Mentre a Catalunya les paraulotes es concentren bàsicament en temes relacionats amb el sexe, a Suècia tenen una connotació religiosa. Aquí, als nens se'ls diu "no blasfemis" (i no pas "no diguis paraulotes"). M'explico: els renecs més emprats i amb més connotació negativa són fan (dimoni, diable) i helvete (infern), amb variacions de més o menys intensitat o segons la situació, amb diferents significats (vindria a ser com el "collons" català, però l'espectre no és tan ampli). Imagineu-vos si es fessin "Els pastorets" a les escoles sueques, seria un escàndol!
En quant als insults, acostumen a ser dirigits a l'individuu en concret i referit a l'intel.ligència d'aquest (idiota, imbècil, etc.) o dit d'altra manera: per ofendre no s'insulta a la mare de ningú, com es fa en molts països llatins. Tampoc s'esmenten les dimensions dels testicles, ni s'utilitzen pebrots ni similars.
En canvi, per insultar a una dona, sí que es pot fer servir la paraula en argot de l'òrgan sexual femení, però és MOLT vulgar i fort, a diferència de com s'utilitza en català.
No hi ha en canvi, expressions descriptives de l'acte sexual que s'utilitzin per renegar, insultar o expressar sorpresa.
A Suècia tampoc ningú es "caga" en algú altre quan està emprenyat, si bé s'utilitza el "m'hi cago" (jag skiter i) per expressar que es "passa d'alguna cosa". El skit a seques vol dir "merda" i s'utilitza en el mateix sentit que en català.
Suposo que els orígens de les paraules "malsonants" té molt a veure amb si una societat és de tradició catòlica o protestant (en el cas de les europees, en qualsevol cas). En tot cas, fa gràcia pensar que la paraula "dimoni" pugui provocar una reacció a qui l'escolti en segons quin ambient, per molt que ens haguem acostumat a sentir en els doblatges de pel.lícules americanes els típics "diablos", "maldito seas", etc que no són més que traduccions literals i no massa encertades.
Bon cap de setmana!

3 comentaris:

joan gasull ha dit...

Potser per això es diu que no domines un idioma fins que ets capaç de discutir-hi amb tots els argots necessaris.
Per cert a catalunya hi ha molta feina de pala....per si et vols venir a entrenar.

salvador ha dit...

Molt interessant el teu apunt. Seria divertit traduir (penso que seria quasi intraduible) "Els pastorets" al suec i fer la funció en una vetllada de les que organitza l'esglèsia sueca. A lo millor la reacció seria diferent a la que tu t'imagines!!!
PD: em van dir que a "la tribu" varen parlar dels catalans que treballen a Suècia. El vas escoltar?

ramon ha dit...

Sembla que pel que dius lo de " em cago en la mare que et va parir" no s'estila a Suècia, oi?

Per cert, saps com insulten als arbitres?