dijous, 14 de febrer de 2013

feina a Suècia o a Suïssa

La setmana passada a La Tribu de Catalunya ràdio van parlar sobre l'emigració juvenil cap a països on és més possible trobar feina que a Catalunya. El tema va sorgir després de que Suïssa anunciés que potser limitaríen l'entrada d'immigrants provinents d'Espanya, Portugal i Itàlia. Com fan cada tarda, van demanar a la gent que participés, comentant si vivíen fora o si coneixíen algú que ho fes. Vaig enviar un tuit i el van llegir en antena: "jo visc a Suècia i tinc un germà que viu a Suïssa" (100% cert).
Ja sabeu que jo vaig venir a viure aquí "per amor". Sí, aquest va ser el motiu principal, però quan el T. i jo vam decidir que volíem viure junts, vam acordar que aniríem al país on el primer dels dos trobés una feina amb cara i ulls. D'això ja fa 15 anys. No eren temps de crisi com els d'ara, i no obstant, una recent llicenciada en Dret podia com a molt aspirar a fer de passant en un bufet d'advocats sense cobrar ni un duro o a preparar-se per opisicions (de funcionari, de jutge, d'advocat de l'Estat...) que representava tancar-se com a mínim dos anys més a memoritzar un munt de lleis i articles, sense que això garantís que es passessin. Si havies tret molt bones notes i estaves disposat a treballar més hores que un rellotge per pocs diners, també podies -a vegades- trobar feina en alguna consultoria o auditoria. L'altre opció era posar-se a treballar de qualsevol cosa no relacionada amb els estudis cursats, generalment un contracte d'auxiliar administrativa i cobrant una misèria que com a molt servia per tenir diners de butxaca i no haver-los de demanar als pares. Jo estava bastant cansada dels estudis de Dret i malgrat vaig comencar a practicar amb un advocat pels matins, a la tarda feia de secretària en una empresa. Després vaig deixar l'advocat i em vaig dedicar a fer de telefonista i recepcionista en un hospital, amb contracte de suplència (i gràcies a contactes), per poder estalviar una mica de diners.
La situació a Suècia no tenia res a veure. El T. va trobar de seguida una feina en una consultoria, amb un sou que el permetia independitzar-se i amb un horari decent. Per tant, estava clar quin era el pais on residiríem. Quan vaig arribar jo buscava feines de qualsevol cosa i no me les donaven perque deien que estava "sobrequalificada". Per mi això va ser una sorpresa: si havies estudiat Dret, havies de treballar dins aquest sector i no buscar feines d'altres coses, la qual cosa té bastanta lògica però és forca irritant.
Sé que ara la situació encara és pitjor perquè probablement un llicenciat universitari no pot ni accedir a "qualsevol feina", però el que conta no és només tenir un treball, sinó quin i com està retribuït, per tant les estadístiques sobre ocupació s'hauríen d'analitzar amb més detall.Quan l'atur juvenil estava al 10%, quants dels que treballaven ho feien amb contractes escombraries, amb sous que no permetíen independitzar-se? Quants seguien vivint a casa els pares? Quants treballaven en alguna cosa relacionada amb els estudis que havíen cursat?
Els catalans que conec que viuen a Suècia*, tots tenen una feina o estan estudiant, però cap d'ells ha vingut amb les mans buides, a veure què trobava. En canvi, ahir vaig entrar a la pàgina dels espanyols a Suècia (bàsicament per xefardajar els comentaris feixistes que hi solen escriure segons m'han informat) i estava plè de gent que escrivia missatges demanant ajuda perque volien emigrar a Suècia i estaven disposats a fer qualsevol cosa. La veritat és que feia esgarrifar una mica perque la gent semblava molt desesperada, però almenys pensen en buscar-se la vida i actúen.
El problema és que, com ja vaig explicar, la vida com a immigrant a Suècia no és cap panacea i encara menys si arribes sense res. Per tant, pel lector que hagi trobat aquest post googlejant "feina a Suècia" li recomano que abans de llencar-se a l'aventura, busqui feina des de Catalunya, aprengui nocions bàsiques de suec, miri quines possibilitats té de trobar habitatge i que en definitiva, vingui preparat. Sapigueu també que l'intrusisme laboral està molt regulat en totes les professions. Per posar un exemple: no pots treballar de paleta sino tens estudis (nivell batxillerat) sobre el tema.
* Conec dos casos de persones que van venir pensant que trobarien feina i van haver de marxar mig any després perquè no havíen trobat absolutament res (i estaven disposats a netejar, servir o treure neu, tot i la seva preparació en altres camps).

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Avui en dia, en l'època d'internet, no té cap sentit emigrar "a lo loco". A més a més, pel que entenc (la teva parella és sueca), no és el mateix venir a Suècia tenint una parella sueca que venir sent del tot estranger. Vull dir que si per tu ja va ser complicat, per algú que vingui sol ho serà molt més.

joan gasull ha dit...

crec que aquests programes de tv com españoles en el mundo fan molt de mal, ensenyen a gent que ha triomfat, però mai ensenyen a la gent que s'ha quedat pel camí.
Si ja és difícil a casa nostra, compte com serà fora. Les coses s'han de pensar bé i anar agafat de la mà d'algú que ja estigui en el país