dilluns, 25 de març de 2013

Barcelona ven

Divendres em va arribar el correu setmanal que m'envia l'Instituto Cervantes d'Estocolm.  Ara llencen un curs de... (atenció!)  gastronomia, cultura i llengua catalana! No sé com reaccionar a aquesta  notícia. Que jo sàpiga, puc estar equivocada, és el primer cop que imparteixen classes de català. Cursos de gallec i d'euskera tampoc he vist mai que en donéssin, tot i que en la pàgina web del Cervantes hi diu que un dels objectius és promocionar "el español y las lenguas cooficiales de España". He tingut certa relació amb aquesta institució i sé que aquí a Suècia els cursos no ténen molta demanda perquè l'educació pública ja cobreix prou bé el tema de l'aprenentatge d'idiomes. No hi ha, com a casa nostra, acadèmies de llengües a cada cantonada.
El mes passat ja van tenir una exposició sobre Barcelona. Potser va ser arrel d'aquesta, potser gràcies a les notícies que des de setembre van apareixent de tant en tant en la premsa sueca sobre Catalunya el que ha fet que hi hagi un interès per oferir aquest curs. Ho desconec. En qualsevol cas, em sembla bé que es faci difusió del català, però em preocupa des de quin angle s'impartiran les classes. Tot dependrà del professor que espero que sigui una persona de seny, perquè sinó, es pot donar una imatge molt esbiaxada de tot plegat.
Barcelona ven. Ja fa temps que la ciutat està de moda entre europeus i països occidentals en general. I els espanyols, mentre siguem part d'Espanya aprofitaran tant com puguin aquest fet, amb sentiments contrariats.
Al "Salon du livre" de Paris, Barcelona és aquest any la ciutat estrella. Entre els convidats hi ha més autors en llengua catalana que castellana, la qual cosa m'il.lusiona. Només un petit matís: dels 29 honorats (contant també els difunts) només 8 són dones. Això no m'agrada tant. De fet no m'agrada gens i trobo molt trist que no hi hagin anat més personalitats femenines catalanes, perquè d'haver-n'hi, n'hi ha, i moltes.
Avui em trobo de nou amb que Barcelona ven. Llegeixo a la revista Esguard una entrevista amb Marc Pastor; la seva novela La mala dona es publicarà en breu en versió anglesa i es dirà... Barcelona shadows! L' escriptor comenta que l'editorial va ser qui va triar el títol perquè "Barcelona ven".
A mi Barcelona m'enamora, és on vaig créixer, però no deixem que s'endugui tot el protagonisme. Catalunya és molt més, i no oblidem que per mooooooolta gent -de dins i de fora- Barcelona encara es veu com la segona ciutat més important d'Espanya. Encara hi ha molta feina per fer, però espero que quan l'Institut Ramon Llull obri la seva seu a Estocolm em tingui en consideració.

6 comentaris:

joan gasull ha dit...

De mica en mica catalunya es va obrint al món, si ens podem desenganxar del carro gros, encara ho farem més.

maria ha dit...

Doncs jo crec que comença a anar de baixa. les reserves d'hotels per semana santa han baixat molt

teresa ha dit...

hahaha molt bona la frase del final. Fent-te un lloc!!
És cert que Barcelona s'ha convertit en una mena de circ tiristic. Ara cal potser tonar a l'autèncitac Barcelona o millor encara: potenciar al marca Catalunya.

Anònim ha dit...

Al Cervantes d'Estocolm hi vau tenir l'Amy Martin no? Us va arribar l'escàndol a Suècia?

Anna ha dit...

Anònim: sí que hi va ser. Els que se'n van enterar van ser els que hi treballaven i a mí m'han arribat veus. Cobrava un sou flipant, la tia!

Kuroi Neko ha dit...

Potser hauries de ser tu qui fomentessis l'obertura de l'institut Ramon Llull, no trobes? :)