dijous, 28 de març de 2013

Música


M’agrada escoltar aquesta música, tot i que sé que després em posarà nerviosa perquè no me la podré treure del cap. També perque em desperta sentiments estranys, de ganes de tornar als anys joves, de quan encara el futur era tan indefinit. A vegades, sento ganes de plorar perque l’harmonia de les veus vibra a les meves oïdes amb una tonalitat especial, o perque el que transmeten m’arriba molt endins, o totes dues coses. 
La música ve sempre acompanyada de sensacions, de records, lligada a allò que em passava pel cap en el moment en què la vaig escoltar per primera vegada o amb la persona que me la va fer conèixer.  I malgrat pugui ser una cançó que hagi sonat sovint durant una època concreta, les imatges que m’apareixen a l’aclucar els ulls, són les d’uns instants molt concrets. Puc reconèixer que un tema és boníssim i tot i així no poder escoltar-lo perquè em fa mal. De la mateixa manera que hi pot haver una música horrible que com que em porta bons records li guardo un lloc especial en la meva discografia, i sona només molt de tant en tant.
I mentrestant, miro a fora i encara veig blanc. El mateix blanc des de fa cinc mesos. Ara, no obstant, la llum és forta, el sol escalfa i sé que aviat, ben aviat, veuré verd per la finestra i per fi podré canviar la foto del fons d'aquestes pàgines.

2 comentaris:

joan gasull ha dit...

comença a posar música d'estiu que ja el tenkm aqui

Pare de l'Anna ha dit...

Soc el pare de l'Anna. Avui hem vingut a Suecia a passar una setmana. Entenc que veure aquest panorama blanc mesos i mesos es deu fer pesat.Ara be, pels que estem tips de sol i bones temperatures que no corresponen a lo que la natura preveu (hiverns calids com els que estem vivint a Catalunya) aquesta neu em reconforta