El convidat I - Iniesta (4a temporada)

En primer lloc vull agrair a l'equip que fa possible el programa "El convidat" perquè sempre és una font d'inspiració per un post setmanal d'aquest bloc :-)
Per inaugurar la temporada, van triar la visita a ca l'Iniesta, en un lugar de la Mancha anomenat Fuentealbilla (algun expert en etimologia m'hauria d'explicar perquè s'escriu en "b" i no "v"). Una de les primeres imatges que es poden veure és el carrer amb el nom del futbolista i seguidament la façana de la seva casa amb un gran gravat on llegim "INIESTA 8". Això, de bones a primeres, ja ho trobo d'un gust si més no qüestionable. Ara, el que ja és hortera total són les finestres amb vitralls diversos: semarreta del Barça, escut del Barça i el primer de tots: escut d'Espanya. I sincerament, suposo que no han fet servir un interiorista (si nó seria per retirar-li el títol), perquè la decoració de la casa de la familia Iniesta no millora gaire: us vau fixar en el quadre de la posta de sol al menjador???
Enfi, com diuen per aquelles terres, Sarna con gusto no pica o com dirien aquí: Smaken är som baken, delad (="el gust és com el cul, dividit").
Reconec que el futbol no m'interessa gaire i mai escolto ni miro les rodes de premsa dels jugadors. Ja fa temps que em vaig cansar de sentir frases sense solta ni volta com "el futbol és així" o altres tòpics que ja es van mencionar en el programa. El que vull dir és que no estic acostumada a sentir ni l'Iniesta ni altres jugadors. Però per favor, quin home més insípid!!! Fa servir el mateix to de veu parli d'alguna cosa positiva o d'una negativa!
Haig de confessar que el programa em va avorrir sobiranament, però va ser una mostra de com és el nostre país i l'Estat al que pertany on es venera a jugadors de futbol que cobren milionades i es deixa escapar a cervells valuosos cap a altres països.
No estic d'acord en que l'Iniesta sigui una persona humil, en tot cas és senzill, simple i potser una mica agarrat (amb els diners que guanya ja podria fer-se una piscina una miqueta més gran, no?) Però per mi, una persona a qui li agrada anar ensenyant com el seu poble l'idolatra, no és precisament humil, com tampoc ho és qui omple la casa de fotografies pròpies. Ep! Molt respectable, però no no equiparable amb la humilitat. Afegitó: el santuari que li ha dedicat l'avi ja és quasi malaltís.
La seva dona em va caure força bé, i ella sí que em va semblar humil i planera. Em va fer ràbia que l'Om no li preguntés més detalls d'ella com a persona. Ja va dir que el futbol no li agradava, ocasió perfecte per preguntar-li quins eren els seus interessos. També m'hagués agradat saber si treballava i en aquest cas, de què?
Una cosa que em va semblar curiosa (tenint en comte la pasta que cobra cada mes) és que no vam veure cap persona de servei domèstic. No sé si no en ténen o simplement no ho van ensenyar...
El que em va agradar, va ser la intervenció del pare dient que havia après del seu fill i de que si podien viure com ho feien era gràcies a ell. Suposo que a la mare no li agrada sortir a la televisió perquè a part de quan la va presentar no la vam veure més.
Per últim, llegeixo en el blog del programa que de nou, es repeteixen els personatges masculins i que dels tretze protagonistes només tres són dones. Au vinga, va! Tant costa trobar dones que vulguin convidar l'Albert a casa seva? No m'ho crec!