dimarts, 8 d’octubre de 2013

Canalla


Digueu-me carca, però si hi ha una cosa que no suporto són les males maneres a taula. No vull dir que vulgui que es peli la taronja amb forquilla i ganivet, que no es posin els colzes a taula o que no es canti. Això, si parlem de canalla, ja forma part del curs avançat de com ens hem de comportar a taula.
Ara mateix em refereixo a coses molt més bàsiques i que sembla que algunes amigues de la meva filla de 6 anys encara no han après. Existeix també la possibilitat que ho hagin après però que no ho respectin quan són a casa els altres, o justament perquè són amb l'amigueta i fan "l'entremaliadura".
En qualsevol cas, ahir va venir una amigueta de l'Elna a jugar i sopar. No em va donar la gana de fer macarrons amb mandoguilles (és el plat standard de quan vénen i van a casa d'un altre) sinó que vaig seguir amb el que tenia pensat fer: una quiche de bròquil. D'acord, no és un plat de menú infantil, però les meves filles se'l mengen bé i a mi m'agrada acostumar-les a que mengin de tot una mica.
L'amigueta en qüestió ja va començar dient que era fastigós, però s'ho va anar menjant, tot i que entre les dues anaven fent el tonto tota l'estona. El que ja em va treure de polleguera és que fotés un rot ben sonor i després rigués. I jo ben enfadada dient-li que això no es fa i que a casa nostra intentem comportar-nos a taula. I ella que em diu "a casa meva també ho intentem però no ho aconseguim".
A l'escola mengen tots junts rotllo self-service, amb nens d'altres classes però a la taula (de 6 persones) s'agrupen per classes. Per a casos extrems, hi ha una mestra a la taula: dinen al mateix moment. No hi ha cap mena de "monitor" que mantingui l'ordre.
Imagino que aquesta mena de marranades són el pa de cada dia als dinars, que per altra banda només duren 20 minuts. Suposo que això té molt a veure en com no aprenen l'educació als àpats.
De totes maneres, el que em sembla més preocupant és aquesta manera de "passar de tot" de la nena quan un adult li crida l'atenció. Espero realment que les meves filles mostrin més bones maneres quan van a casa les seves amigues.

2 comentaris:

joan gasull ha dit...

en aquells temps en que era més habitual tenir mainada d'aquesta edat a casa vaig arribar a prohibir als meus a convidar segons qui, doncs la mala educació d'alguns menuts inclús davant dels seus pares em treia de pollaguera. Ara que són més grans observo com alguna amiga parla als seus pares amb un despreci que no arribo a entendre.
Clonclusió...hi ha molts mal educats.

Anònim ha dit...

això és força comú en els nens i nenes suecs. Els pares no fan ús de la seva autoritat en els fills i els deixen fer de tot, almenys aquesta és la meva experiència. Jo també m'hi vaig fixar fa temps i al final vaig adonar-me que no era problema d'un nen en particular, sinó que és habitual. Així, el problema no són els nens, sinó els pares suecs. Estan creant tota una generació de nens malcriats?