divendres, 18 d’octubre de 2013

rutines dels sistemes de salut pública i setmana del càncer de mama

Abans d'ahir em va arribar una carta que m'emplaçava a fer-me una mamografia. No fa ni un mes que vaig fer 40 anys. És una revisió rutinària que s'ofereix a totes les dones a partir dels 40 i fins als 74 anys per poder diagnosticar el càncer de mama el més aviat possible. Normalment les visites mèdiques, com ja us he comentat altres vegades, s'han de pagar (en part) pel pacient (fins a un màxim d'aproximadament 120 eur a l'any), però en aquest tipus de campanyes preventives les visites són gratuïtes.
Dóna la casualitat que aquesta setmana és la dedicada internacionalment a aquest tipus de càncer, com probablement ja sabeu. Per això em vaig assabentar que a Catalunya la revisió s'ofereix, de forma gratuïta, entre els 50 i els 69 anys. En canvi, tinc amigues a Barcelona que paguen una mútua privada i els ho fan des dels 35 anys.
Aquesta és una de les diferències en les rutines de prevenció sanitària que sovint constato entre Suècia i Catalunya. En principi, quan s'ofereixen actuacions preventives o consells sanitaris, ens diuen que es basen en estudis que indiquen, posem per cas, que la majoria de dones a qui es diagnotisca un càncer de mama té entre X i Y anys i per això es recomana que es es revisin anualment a partir dels X anys.
Aleshores, em pregunto: es diagnostiquen més càncers de mama en dones de 40 a 50 anys a Suècia que a Catalunya? És una qüestió econòmica?
Per altra banda, sempre m'ha sorprès que aquí no hi ha cap tipus de recomenació de visitar al ginecòleg anualment. Ni tan sols a la llevadora. Cada dos o tres anys t'envien una carta dient que tens hora per fer-te una citologia i la prova de teixit l'agafa una llevadora. De nou, sorgeix el dubte de si les estadístiques tenen diferents resultats en cada país. És clar que a Catalunya hi ha una tradició molt arrelada de consultes privades i mútues i aquestes revisions anuals que es recomanen, asseguren als professionals uns ingressos fixes que potser d'altra manera no tindrien. Els embarassos a Suècia, si no són de risc, només els controlen les llevadores. I els parts també els porten les llevadores a no ser que hi hagi complicacions.
El mateix passa en la salut infantil. La canalla a Suècia només és visitada de manera rutinària per un pediatra, tres vegades el primer any i si no hi ha cap tipus de problema, no tornarà mai més a veure l'especialista. Les revisions les fa una infermera pediàtrica i no són ni anuals: dues vegades en l'edat d'entre 1 i 3 anys, una als 4 anys i una als 5,5. A partir dels 6 anys, les revisions (tampoc anualment) les fa la infermera de l'escola que és qui també posa les vacunes. En un primer moment això em va xocar però que jo sàpiga, els nens suecs no estan pas més malalts que els catalans. 
Als països mediterranis hi ha certa tendència a admirar el funcionament dels països escandinaus. Tot sembla que vagi molt millor i en molts aspectes això és cert. Em sorpren que amb tanta retallada que s'ha hagut de fer a Catalunya, no sospesin la possibilitat de canviar certes indicacions mèdiques, basant-se en com es fan a, per exemple, Suècia. 
Per cert, les vacunes contra la grip aquí, només es posen a la gent gran i als pacients amb riscos especials (i entre aquests, no s'inclouen els infants)!

2 comentaris:

salvador ha dit...

El tema de les mamografies no està clar. He llegit articles d'investigadors importants i tots tenen la seva opinió. Començar als 40 anys de manera rutinària i sense pertanyer a grup de risc sembla una mica aviat. Les radiacions es sumen al llarg de la vida.

Kuroi Neko ha dit...

M'encanta que ens expliquis aquests aspectes tan concrets de la vida a Suècia. Segurament si segueixen aquests patrons és perquè va millor així. En el tema parts sóc de les que opina que com menys intervenció millor i si t'ho pot fer una llevadora, que ho faci!