dimarts, 1 d’octubre de 2013

Venècia

Ahir vam tornar de la nostra escapada a Venècia, on vam cel.lebrar l'aniversari de l'Elna i el meu.
És una ciutat molt especial, bonica i diferent. Tot i que el temps no ens va acompanyar massa, hem passat uns dies molt agradables.
Em sembla però, que mai havia estat en una ciutat amb tants turistes, i això que no era temporada alta! No em vull ni imaginar com deu estar als mesos de juliol i agost!
Els grups més grans de turistes eren nord-americans (molts fent una pausa de creuer pel Mediterrani) o japonesos, però també xinesos i russos. Com sempre, vam sentir alguna conversa en català i alguna en suec, però poca cosa.
Normalment quan anem a visitar llocs intentem passejar per carrers més apartats del nucli turístic, que és on se solen trobar restaurants i botigues més pels habitants de la ciutat/poble que pels turistes, però haig de reconèixer que a Venècia ha estat difícil, potser també més perquè anàvem amb les nenes que no aguanten tant caminant.
Realment em sorpren que totes les botigues de souvenirs puguin sortir rentables quan són una al costat de l'altre i venen exactament el mateix: sobretot vidre de Murano i màscares (la majoria fetes a Xina i de plàstic si no vas a una botiga artesanal), però també unes quantes especialitzades en papers pintats a mà i objectes diversos de papereria. I no és que s'amunteguin només en un carrer, hi són a tot arreu i la veritat és que embafen. Als restaurants de la zona més turística, al voltant de la plaça San Marco, pràcticament només hi treballen homes vinguts de Sri-Lanka, Indonèsia o altres països asiàtics.
Segons el gondolieri que ens va fer la visita obligada pels canals (50 minuts = 120 eur!) està tot controlat per la mafia xinesa i la russa, que a més, compren edificis sencers que cap venecià es pot permetre, fent pujar els preus. Fa certa tristor veure cases i cases tancades i quasi en runes. La majoria de gent viu a Mestre, que és la ciutat a les afores i on poden permetre's pagar un lloguer o comprar un pis. Espero que això no arribi a passar mai a Barcelona!


Aquestes eren fetes artesanalment a la mateixa botiga



2 comentaris:

joan gasull ha dit...

La última vegada que hi varem ser vaig fer el comentari de: no sé si els meus nets podran visitar Venècia com a turistes.
Si no hi fan alguna cosa el deteriorament serà molt elevat d'aquí a uns anys. Actualment ja no és una ciutat, és un museu molt gran, maco, rentable però sense manteniment.
Crec que tardaré a tornar-hi, sap greu, però massa turisme, massa car i cada cop menys autèntic.
I que consti que em va agradar i recomano la seva visita almenys un cop a la vida.

albert ha dit...

Només hi he estat una vegada però en guardo un gran record i tinc moltes ganes de tornar-hi. Ara em lo que dieue pot ser si que em farà perdre les ganes