més curiositats

 Suposo que a Suècia estàvem molt ben acostumats al contacte amb l'aire fresc i la natura. Per raons òbvies, el temps no importa gaire a l'hora de decidir si un surt de casa o si els nens van a jugar a fora en les estones d'esbarjo de l'escola. Tothom surt: que et toqui l'aire és sa, bo i relaxant, encara que estiguis a graus negatius i envoltat de neu o encara que t'hagis de posar pantalons i jaqueta impermeables.
Per això m'ha sorprès que en un país com Anglaterra, on plou tant, no tinguin també aquesta filosofia.
El primer dia de l'escola vam preguntar si les nenes havien de dur les botes d'aigua per tenir-les allà (així és a Suècia) i ens van dir que no. Pensava que era una qüestió d'espai, però ara entenc que hi ha un altre motiu: quan plou no surten al pati! Enlloc d'això tenen el que anomenen wet play (joc mullat) que simplement consisteix en quedar-se dins la classe jugant. Ho trobo fatal, no em puc ni imaginar el mal de cap que m'agafaria si fos la mestra que s'ha de quedar allà dins tot el dia...
Recordo que a Barcelona, quan era petita també ens quedàvem dins quan plovia i sempre acabàvem tots massa esvarats. La diferència, però, és que a Barcelona no plou pas tant com aquí i per tant són contades les vegades que els nens han de jugar dins la classe.

Com diuen els suecs, no hi ha mal temps si no mala roba.
En altres paraules, si estàs ben equipat, el clima no ha de perquè ser un impediment per gaudir de l'aire lliure.