dijous, 19 de maig de 2011

gat per dinar?


Això de treballar davant l'ordinador cada dia té aquestes coses... Buscant informació sobre un poeta xilè a la biblioteca virtual Cervantes, he acabat fullejant un llibre de cuina catalana del s.XV, per curiositat, per veure si podria fer alguna de les receptes. Tot i que n'hi havia que pintaven molt bé (suc de magranes, salsa de codony, brou, etc.) n'he trobat una que de ben segur no provaré mai. Fixeu-vos en la tercera recepta de la pàgina que he penjat. Per si no ho veieu bé es titula: "De menjar de gat rostit". Seguidament ens explica com hem de matar i degollar el gat, esquarterar-lo, guardar-lo per acabar menjant-nos el amb all i oli... El meu avi no solia parlar mai de la guerra, però sí que una vegada em va comentar que de tanta gana que tenien, un dia s'havien menjat un gat i que tenia gust de conill. Em sembla que alguna cosa així també diu la recepta, tot i que costa d'entendre aquest català antic.
També m'ha sorprès veure que a l'apartat dels peixos, hi havia receptes de salmó. Em pensava que era un peix que havia entrat en posterioritat des de terres escandinaves, però potser abans n'hi havia de salmons a Catalunya (o potser encara n'hi ha?).
Això de poder llegir llibres catalans antíquissims des de Suècia, és realment genial. Gràcies a tots els que escanegen aquests incunables per fer-los accessibles a tothom!



6 comentaris:

josep ha dit...

He llegit el teu blog i el que expliques del salmó em sembla increible.Realment tene mèrit els que es dediquen a posar aquests llibres a l'abast de tothom

El porquet ha dit...

Alguns dels restaurants xinesos són hereus directes d'aquestes receptes del segle XV.... aaaah, no hi ha com mantenir vives les tradicions! ;P

òscar ha dit...

El que comenta El Porquet és una de les llegendes urbanes que amb més convicció repeteix la gent. Honor que comparteix amb allò de la Coca-cola i el Bayley's.

Ni he tastat la cola amb Bayley's ni demano altra cosa als restaurants xinesos que fideus tres delícies :)

garbi24 ha dit...

es qüestió de cultures.....aquí ens mengem els cargols i crec que mooltes cultures no se'ls menjarien ni a punta de pistola.

Dr. Muerte ha dit...

desquartitzar no, esquarterar

Anna ha dit...

Gràcies Dr. Muerte ja està canviat!
Josep... després vaig pensar que potser en aquella època li deien salmó a un altre tipus de peix? Haurem d'investigar!
Garbí, el que dius dels cargols és ben veritat. Jo, però, sempre he estat incapac de menjar-ne!