dimecres, 18 de maig del 2011

roba

Cada vegada m'aburreix més anar a comprar roba. Em fa molta mandra provar-me coses. Quan és l'hivern perque t'has de treure tot el que duus a sobre per després tornar-t'ho a posar. Ara que ja no vaig tan abrigada, em fa mandra, sense cap raó concreta.
Ja no es tracta de l'emprovar en sí, si no de que mai trobo res que realment m'agradi o s'adapti a la meva economia. El simple fet d'entrar a una botiga que està plena de roba de tots els estils, penjada, doblegada, a dreta, a esquerra, al centre... ja em mareja. Miro quatre peces de roba i ja m'he cansat. Potser és allò que comentava un dia de que hi ha massa oferta i m'atabalo. (vegeu post). Per no parlar d'alguna música horrorosa que més que fer-te quedar a la botiga (diuen que per això la posen) t'en fa sortir esperitat!
Preferiria que hi haguessin poques coses però ben presentades, ben cosides, amb tela de qualitat... Bé, això potser ja existeix però els preus no són els que em puc permetre.
A la meva època d'estudiant freqüentava les botigues de segona mà i sempre trobava quelcom que m'agradava. Ara, les "second hand" o bé ténen un 98% de coses cutres (més que per gent que li agrada una moda passada, per gent que només es pot permetre comprar coses lletges que ningú ja vol) o bé són en plan "vintage", amb vestits que en el seu moment ja eren cars i que ara es venen com a peces de col.leccionista i per tant, a preus cars.
Algunes vegades he comprat per internet, però poques vegades ha resultat encertat: o no em va bé de talla o el material és molt diferent de com semblava en la foto.
A més, en aquest país, hi ha quatre cadenes que dominen el mercat (les de preu assequible) i d'aquí no en surts. Una d'elles és H&M, que ja sabeu que és de propietat sueca (el gerent és la tercera generació de la familia creadora), després hi ha Lindex i Kapphal que de moment només s'han expandit pels països nòrdics i alguns bàltics.
Després tenim les franquícies que venen roba de marca: Ålhens (el Corte Inglés suec), JC, QM, Vila i alguna altra.
Zara i Mango també hi són, però només al centre de les grans ciutat. Ah! I ara ja ens ha invadit el Desigual (amb botiga pròpia o amb distribuïdors), que al principi tenia gràcia però ara ja no.
Total, que a mí el que m'aniria bé és que existís una cosa així, perque el meu armari fa bastanta pena...

3 comentaris:

òscar ha dit...

Bufff ... doncs acompanyar la meva dona a comprar-ne :) sí que és més ensopit que un llibre d'Antonia Gala: mai acaba de decidir-se i es prova i reprova totes les vegades i més.

Guanyo, això sí, un plus de paciència que ja va bé per altres situacions.

Garbí24 ha dit...

jo sempre dic que no es pot anar expressament a comprar roba, si no que quan veus alguna cosa que t'agrada t'ho has de comprar i punt

pare ha dit...

Anna: jo crec que ja vas enixer dubtan de quin color haviens de ser els peucs....!! No es estrany que et passi tot aixó