Això de treballar davant l'ordinador cada dia té aquestes coses... Buscant informació sobre un poeta xilè a la biblioteca virtual Cervantes, he acabat fullejant un llibre de cuina catalana del s.XV, per curiositat, per veure si podria fer alguna de les receptes. Tot i que n'hi havia que pintaven molt bé (suc de magranes, salsa de codony, brou, etc.) n'he trobat una que de ben segur no provaré mai. Fixeu-vos en la tercera recepta de la pàgina que he penjat. Per si no ho veieu bé es titula: "De menjar de gat rostit". Seguidament ens explica com hem de matar i degollar el gat, esquarterar-lo, guardar-lo per acabar menjant-nos el amb all i oli... El meu avi no solia parlar mai de la guerra, però sí que una vegada em va comentar que de tanta gana que tenien, un dia s'havien menjat un gat i que tenia gust de conill. Em sembla que alguna cosa així també diu la recepta, tot i que costa d'entendre aquest català antic.
També m'ha sorprès veure que a l'apartat dels peixos, hi havia receptes de salmó. Em pensava que era un peix que havia entrat en posterioritat des de terres escandinaves, però potser abans n'hi havia de salmons a Catalunya (o potser encara n'hi ha?).
Això de poder llegir llibres catalans antíquissims des de Suècia, és realment genial. Gràcies a tots els que escanegen aquests incunables per fer-los accessibles a tothom!
6 comentaris:
He llegit el teu blog i el que expliques del salmó em sembla increible.Realment tene mèrit els que es dediquen a posar aquests llibres a l'abast de tothom
Alguns dels restaurants xinesos són hereus directes d'aquestes receptes del segle XV.... aaaah, no hi ha com mantenir vives les tradicions! ;P
El que comenta El Porquet és una de les llegendes urbanes que amb més convicció repeteix la gent. Honor que comparteix amb allò de la Coca-cola i el Bayley's.
Ni he tastat la cola amb Bayley's ni demano altra cosa als restaurants xinesos que fideus tres delícies :)
es qüestió de cultures.....aquí ens mengem els cargols i crec que mooltes cultures no se'ls menjarien ni a punta de pistola.
desquartitzar no, esquarterar
Gràcies Dr. Muerte ja està canviat!
Josep... després vaig pensar que potser en aquella època li deien salmó a un altre tipus de peix? Haurem d'investigar!
Garbí, el que dius dels cargols és ben veritat. Jo, però, sempre he estat incapac de menjar-ne!
Publica un comentari a l'entrada