dimecres, 25 de maig del 2011

pluja de llavors

Fa uns quants dies que l'aire va plè de llavors de "Taraxacum officinale", (Dent de lleó o Pixallits). Com que a més fa molt de vent, doncs encara n'hi ha més volant per tot arreu! No m'hi havia trobat mai. Aquesta planta que aquí tothom -jo inclosa- considera una mala herba, té propietats medicinals (és diurètica entre altres coses, d'aquí el nom català i el francès "pissenlit") i a altres llocs, la gent se la menja a l'amanida.
El concepte de "mala herba" vé lligat al fet de que s'escampa molt fàcilment, que creix a tot arreu i que en defenitiva no és que sigui massa bonica. Però és clar, sempre és subjectiu això de mala o bona herba. De fet, m'he fixat que moltes de les espècies que considerem com a invasores i que ens esforcemen erradicar dels nostres jardins, són plantes que han estat utilitzades pels herbolaris durant segles: a part de l'esmentada, l'ortiga (Urtica dioica), la cua de cavall (Equisetum arvensis) o la Farfara (segons el traductor de google, Parpar en català, però no la trobo en la base de dades, en tot cas, en llatí Tussilago farfara). De totes quatre en tinc per donar i per vendre, però lamentablement ningú en vol ;-)! Bé, diumenge vaig fer sopa d'ortigues i la veritat és que és forca bona. Una altra mala herba, que per sort no tinc de moment, és l'Aegopodium podagraria de la qual no trobo el nom en català però us en deixo una foto, per si algú me'l sap dir.


2 comentaris:

òscar ha dit...

Mai havia escoltat això de la sopa d’ortigues. De fet, mai havia escoltat de les ortigues cap altra cosa que la seva picor.

maite ha dit...

les ortigues serveixen també com a adob, es molt bó posar-ne al compost, protegeixen les plantes de les malalties; el purin d'ortigues pulverisat reforça les defenses de les plantes. Matolls d'ortigues serveixen d'amagatall a insectes i petits animalets necessaris per l'equilibri ecologic!...i poden menjar-se cuites quan son tendres, com qualsevol verdura...i mes coses que no sé!