dimecres, 2 de novembre de 2011

El convidat (2a part)

Contestant al comentari de l'anònim (o potser era en Quirze?) -i admeto que també ho havia rumiat quan mirava el programa a l'Ipad, ahir mentre dinava- passaré a fer quatre comentaris sobre El convidat amb Benedetta Tagliabue.
Per començar, els aspectes positius.
  • Em va encantar que parlés el català amb la fluïdesa amb la que ho feia, sobre tot tenint en compte els dos programes anteriors. En certa manera em vaig sentir identificada amb el personatge: canviar de país per amor, aprendre'n la llengua, adaptar-se a les noves costums, saber apreciar les coses diferentment quan es torna a casa, etc. En un moment donat l'Om va dir que era italiana però parlava "amb accent francès", suposo que referint-se a la seva pronunciació de la "r", perquè no va tornar a treure el tema.
  • Em va impressionar la casa de l'arquitecta, sobretot l'espai amb la piscina i la pantalla de cinema. També els mobles de disseny, el pati, i el fet que es trobés ubicada darrera un portal de fusta que ningú sospitaria que amagués aquesta llar.
  • Divertida i espontània la conversa sobre Berlusconi.
  • Em va agradar saber que és una dona ferma, que ha treballat molt (i bé) visquent com a mare soltera (amb possibilitats econòmiques, pero no per això se li ha de treure mèrit), tot i que m'hagués agradat saber una mica més de les seves obres arquitectòniques.
Les febleses del programa, al meu entendre, varen ser:
  • L'aparició de la "filipina" servint el sopar, treu credibilitat al fet de que fos l'arquitecta qui fes el sopar.
  • La insitència de l'Om a parlar sobre el difunt marit de Tagliabue, l'Enric Miralles, que tots sabem va ser un gran arquitecte. No només preguntant sobre temes professionals o de com es van conèixer (fet que es justifica per conèixer la raó del trasllat de l'arquitecta a Bcn), sinó repetint-se en l'aspecte de la malaltia, la mort, l'amor, etc. La sensació final és que vam aprendre més coses sobre en Miralles que sobre la Tagliabue. Un altre cop aquest filtre masculí de veure les coses. Em pregunto si la situació hagués estat a la inversa (entrevista al Miralles, viduu de la Benedetta): haurien estat parlant d'ella i la seva feina?
  • L'escena de la piscina també em va semblar una mica fora de lloc, ben bé com si tots dos estiguessin flirtrejant l'un amb l'altre, i a sobre amb "La dolce vita" passant a la pantalla... Haguessin triat aquesta ambientació si l'amfitrió hagués estat un home? 
En general, però, el programa em va deixar una impressió molt més bona que el de la setmana anterior i com sempre, certa nostàlgia de la meva ciutat.

Qui sap, potser es convertirà en un post setmanal, aquest sobre El convidat!


5 comentaris:

garbi24 ha dit...

d'aquest no puc opinar perquè no el vaig veure....

salvador ha dit...

Estic en contre d'aquest tipus de programes perquè son endogàmics.A Catalunya tenim un llistat de 30-40personatges que sempre son els mateixos i que els anem portant de programa en programa. Sempre son els mateixos. Un dels prototips que es repetia una i altre vegada era en Rubianes. Ara tenim en F. Adrià,na Carme Ruscalleda, el Dr. Dexeus, etc.Crec que fa falta obrir una finestra perquè entrin unes noves cares a la nostra televisió

Finestreta ha dit...

No ho vaig veure, però a mi em passa molt com a tu, m'irriten les situacions que es donen perquè hi ha dones i que serien diferents si hi haguessin homes...

Montse ha dit...

Mira , vaig coincidir plenament amb el teu anterior post sobre El convidat, i 100%100 amb aquest! És com si l´hagués escrit jo, t´ho ben asseguro! A mi també em va deixar un bon regust.

Barcelona m'enamora ha dit...

Estic d'acord amb el tema que l'Albert Om va preguntar masses cops sobre el seu marit. En general però a mi també em va agradar força, especialment quan la veig veure que anava amb bicicleta per la ciutat i el somriure que tenia durant tota l'estona a la cara.