divendres, 11 de novembre de 2011

El convidat (3a part)

No sóc massa amant del futbol i per això no vaig tenir pressa en mirar-me El convidat d'aquesta setmana, però us haig de dir que em va sorprendre gratament.
Si bé és cert el que diu en Salvador (sempre surten els mateixos "famosos" a tots els programes), penso que aquest programa té la gràcia de donar una altra perspectiva, potser més humana, de la que s'acostuma a donar des d'un plató. Si més no, pels tafaners com jo, és interessant veure les cases on viu la gent.
Al Carles Rexach jo només l'havia sentit parlar en les típiques rodes de premsa post-partit.
D'aquí la meva sorpresa en positiu, perquè vaig veure aquesta altra cara del personatge, que no coneixia. Òbviament hi van haver detalls que no em van agradar, però en general, ha estat, per mi, el més interessant de tots Els convidats de la temporada. Per cert, des d'aquí enviar l'enhorabona a tot l'equip pel premi Ondas (em pregunto si hi ha alguna dona...?). Passo a el.laborar la llista dels pros i contres del programa de dilluns.

Aspectes positius
  • El que més em va agradar va ser la filosofia de vida d'en Rexach, amb algunes frases dites amb espontànietat però que contenen certa profunditat, com per exemple: "quan més penses, més costa ser feliç", "un ha de saber aburrir-se, no s'han d'estar fent coses tot el dia", "per ser feliç un no pot demanar massa coses" (en l'aspecte material, entenc), el "no passa res" que diu la filla que és el que més sentia dir de petita al seu pare. Aquesta mena de layback -que dirien els anglesos- em va encantar i el vaig envejar. Tan de bo ens ho puguessim aplicar molts de nosaltres.
  • La senzillesa de l'interior d'una casa (aquest punt es repetirà també en els aspectes negatius, ja veureu perquè) que podria ser la dels caps de setmana de qualsevol de nosaltres.
  • L'aperitiu amb olivetes pres al jardí (quina enveja!!!), d'aquestes que no es troben a Estocolm i que haig de carregar a la maleta quan tornem de Catalunya.
  • L'humor d'en Rexach en admetre sense vergonya, que ell mai ha canviat un bolquer i que el dia que se li va cagar el nen quan la dona no hi era, el va rentar amb la manguera (per què no? sempre i quan fés calor, és clar). Més d'un de l'edat del Rexach ha actuat de la mateixa manera, amb els fills i amb els néts (ara mateix penso en un en concret que se sentirà aludit).
  • La humilitat i la manera "campetxana" de parlar, amb el seu llenguatge de la gent del carrer
  • L'escena on l'Om esbufega en la pujada en bicicleta, mentre el de 65 anys li passa davant, perquè demostra que l'Albert cumpleix la seva idea de programa amb totes les seves conseqüències, de manera que el programa guanya en ser realista i l'espectador se sent més proper.
  • Que els fills (i les nétes, moníssimes) parlessin català, tot i tenir una mare castellanoparlant.
  • Mostrar com n'és d'important fer esport.
Aspectes negatius
  • Tornar a veure, per enèssima vegada, el fracàs de la inmersió lingüística a Catalunya, quan la Sílvia parla castellar, tot i haver viscut tota la vida al nostre país.
  • La senzillesa de l'interior de la casa, els mobles del jardí (plàstic) i la làmpara penjada d'un pal en plan cutre. Em va fer pensar que si bé pot reflexar la falta d'interès en el consumisme, també pot indicar certa garraperia catalana. Les rajoles de la cuina deuen ser les mateixes de quan van comprar la casa l'any 75. És clar que en Rexach va deixar clar que ell no hi posa els peus, a la cuina... És obvi que a la seva època els jugadors no cobraben les quantitats inmorals que reben ara els futbolistes, però tenint en compte que també va treballar d'entrenador, no crec que li faltin els calés. L'altra explicació que hi puc donar és que en Rexach vol donar aquesta imatge (en plan Ingmar Kamprad, fundador d'Ikea) de persona senzilla. Suposo que també deu tenir pis a Pedralbes i no ens el van pas ensenyar.
  • Quan pica de mans i diu "Tú, ya podemos cenar", dirigit a la seva dona.
  • Haver aconsellat al seu fill que no es casés fins als 40 anys i no haver dit res a la filla que es va casar als 24 (!). 
  • Haver-li posat al fill el nom de Carles, tal i com els seus pares li van posar a ell, i venir a dir que així és com s'ha de fer.
Ufff! Com m'he enrollat, no? Espero ansiosa els vostres comentaris!

6 comentaris:

òscar ha dit...

La setmana televisiva ha tingut dues cites de les que molta gent en parla: Rexach i l’Om i en Punset amb Buenafuente.

Em quedo, de totes totes, amb aquest anar passejant per la vida d’en Rexach. Pel meu gust tot un crack.

garbi24 ha dit...

la veritat es que a mi em va semblar un tio senzill per el poder adquisitiu que té....però des de els primers minuts de programa vaig veure que el masclisme el té força instaurat.......Però sembla que la gent que l'envolta està feliç al seu costat, encara que si es cert que la tele sap molt de maquillatge.

noemí ha dit...

Jo aquesta temporada no n'he vist cap, de programa (tenim una sèrie en DVD que ens ha enganxat totalment ;-)) però al final me'ls faràs mirar!

nerona ha dit...

Com diu en garbi24 a mi el que em va sobtar més va ser el seu masclisme, i que a més a més ho digui obertament i que fins i tot n'està orgullós!!
I llavors també la dona, tota l'estona parlant en castellà... bé, és com la dona d'en Gerard Quintana, no?

I lo de la casa... jo crec que hi ha moltes cases que amb el pas dels anys no s'han reformat; jo no em vaig parar a pensar que en Rexach té moltes peles i ja se l'hagués pogut renovar una mica, potser perquè el vaig veure molt campetxano, com un més.

... ha dit...

Jo per no ser allà no veig el programa. En una de les visites a Catalunya vaig veure el programa on el convidat era en Buenafuente i em va semblar totalment forçat. Però suposo que depèn del convidat del dia...

albert ha dit...

Els teus comentaris em semblen força acertats i prècticament hi estic d'acord amb una bona part dels mateixos.