divendres, 25 de novembre de 2011

cafè des-què?

Doncs això, que una de les altres coses que aquí no es troba, tot i la globalització sota la qual vivim tots, és el cafè descafeinat. Bé, haig de matitzar: es pot trobar als supermercats, per fer-te'l a casa. El que vull dir és que no en pots demanar a les cafeteries, restaurants, etc.
I és curiós, perquè aquí a Suècia se segueixen molt les tendències nord-americanes i que jo sàpiga és ben normal poder demanar un "decaff" als EUA.
En general, m'agrada més prendre el cafè amb cafeïna, que també diuen que és més sa. Malgrat tot, hi ha dies en que ja m'he pres la meva tassa i no goso pendre'n una altra, perquè més aviat sóc d'índole nerviosa i no crec que em convingui massa, però potser em ve de gust, sobretot si estic fent sobre-taula.
Tampoc es poden demanar infusions d'herbes, l'únic tè sense teïna que et serveixen -i no a tot arreu- és el rooibos.
Els suecs, si es pot generalitzar, beuen molt cafè. Segons l'Associació d'importors i torradors de cafè de Suècia, els països nòrdics són els que més cafè beuen d'Europa. Primer els finesos, seguits del suecs, els noruegs i els danesos. Suposo que la gent no associa Escandinàvia amb cafè, però és cert que molta gent en beu a tota hora. El meu marit és l'excepció que confirma la regla perquè no en pren mai.

Per altra banda, dir que vaig de cul i que no he tingut temps de mirar els dos últims programes de "El convidat". La setmana que vé acabo les classes del màster i espero poder tenir més temps, també per estar més activa al blog.

4 comentaris:

garbi24 ha dit...

Que no estigui a les cafeteries deu ser perquè no hi ha massa demanda, crec que deu ser mès cosa de costums.
Bon master i cafè del bo

... ha dit...

Aquí a USA pots demanar decaf, però és molt estrany sentir-ho. Paradoxalment la gent que no vol cafeïna es demana un te, potser sense saber que conté igual o més cafeïna que el cafè.
Salut

Noemí ha dit...

Curiosament quan em vaig llegir la triologia de l'Stieg Larsson ho vaig comentar, que trobava que els personatges del llibre no paraven de beure cafè! I la veritat és que cada dia que llegia em venien unes ganes de prendre'n...

Joan ha dit...

Doncs ara que dius això del cafè i la trilogia d'Stieg Larsson, recordo haver llegit un article que explicava que l'escriptor s'alimentava molt malament, i que els últims anys de la seva vida, obsessionat amb les novel·les, s'alimentava a base d'hamburgueses, cafè i tabac. La Wikipedia ho corrobora: http://es.wikipedia.org/wiki/Stieg_Larsson
No és estrany que morís d'un infart...