dimecres, 10 d’octubre de 2012

El Convidat III (3a temporada)

No sé d'on va sorgir el meu interès per la segona guerra mundial, però recordo que va començar quan anava a 8è d'EGB i vaig començar a triara la biblioteca de l'escola, novel.les relacionades amb el tema. Em fascinava tot l'aspecte romàntic de la Resistència, m'agradava llegir sobre la visió d'alguns infants que vivien en aquella època, fossin anglesos, alemanys o francesos. Els diumenges era obligat mirar "Tenko" (sèrie de la BBC que feien a TV3, ambientada en un camp de presoneres a Japó), que en un principi m'havia estat vetada pels pares. Després van venir pel.lícules, no tan bèl.liques com ambientades en l'època i protagonitzades per civils.
Un parell d'anys més tard, amb ànsies de documentar-me, vaig demanar per St. Jordi el llibre que tenia clissat a ca l'amic Grau: Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig.  Va ser llegint-lo que em vaig assebentar de qui era Neus Català, Francesc Boix i altres catalans que van passar per l'infern alemany d'aquells anys. Per primera vegada vaig llegir testimonis reals, no literaris ni televisius, víctimes que recordàven en converses amb l'escriptora, detalls i moments molt durs d'aquella tortura. Se'm va fer més present que mai la meva indignació envers aquells horrors i la meva admiració cap a aquells catalans que seguien lluitant per uns ideals que encara avui no s'han complert en la seva totalitat.
Per això no em podia perdre el programa de dilluns, al que li dóno molt bona nota, i per vàries raons. Evidentment, per la tria de la seva protagonista però també perquè va ser interessant veure com viuen molts dels nostres avis i el paper que ténen els seus cuidadors, que l'Om es va encarregar d'ensenyar en pocs minuts però contundents. Aquesta vegada l'Albert no em va semblar condescendent i les seves preguntes van fer-se amb tacte, tot i que potser es va burxar una mica massa en, justament, el tema del camp nazi. M'hagués agradat saber una mica més com l'hi va anar la vida a la Neus, després del malson de la guerra (primer la civil i després la mundial). El que em va sobrar (sempre hi ha alguna cosa :-)) va ser l'espera silenciosa on semblava que el Convidat ens tornava a oferir una llagrimeta, que per sort no va aparèixer, per què hagués estat fora de lloc.
Aquest estiu vaig estar a punt de comprar Sota un cel de plom, que recull el testimoni de la Neus, però a última hora em vaig fer enrera perquè no volia llegir coses tristes. Em sembla que tocarà en la pròxima comanda per Internet.
Per cert, altres vegades he criticat que no s'incorporessin més dones al programa i ara mateix m'ha vingut al cap una historiadora que donaria molt de suc (potser per la propera temporada?): Assumpta Montellà, que també ha recollit en uns quants llibres aquest testimoni femení tantes vegades ignorat per la Història.