Sous le ciel de Paris

Aquest any he gaudit d'un dia d'aniversari molt agradable, sota un cel blau i amb el sol de tardor parisenc escalfant-me, en companyia de familia i amics, menjant baguettes i bebent bon vi a Versailles.
Un dia d'Eurodisney que paga la pena només per veure la cara d'il.lusió de les nenes. Amb un dia n'hi ha més que de sobres perquè et passes més hores fent cues que l'estona de l'atracció. El servei de restauració, un desastre!
La resta dels dies els vam dedicar a visitar els llocs més típics: pujar a la Tour Eiffel, passejar pels jardins des Tuilleries, passar davant el Louvre, creuar ponts del Seine, veure Notre Dame i el Sacré Coeur des de fora, sopar a Montmartre i finalment, caminar pels jardins de Versailles.
Realment és una ciutat que mai em cansaria de visitar, m'encanta i ja tinc ganes de tornar-hi.
Però de nou a la realitat sueca, haig d'esmentar que els diaris s'han posat les pil.les i Déu n'hi do el que escriuen sobre Catalunya i Espanya, sempre també esmentant el tema del País Basc i el partit de nova creació Bildu.

M'agrada escoltar la ràdio catalana per estar al dia de l'actualitat, tot i que a la vegada em cansa sentir sempre el mateix: que si tal polític del PP ha dit això, que si l'altre li contesta allò altre, que si la Constitució, que si naps que si cols. Tinc ganes de que arribi ja el dia 25 de novembre i es vagi avançant una mica amb fets i actuacions i no tantes paraules. A més, al mon també passen altres coses, no tot s'ha d'acabar a Catalunya ni a Espanya.
No obstant, aquest matí escoltava la consellera Rigau i haig de dir que m'agrada molt com parla i el que diu. Podria ser una bona candidata per substituir en Mas quan aquest es retiri.