divendres, 9 de novembre del 2012

Caca en dues llengües minoritàries

Ens ha passat una cosa ben curiosa... Vam anar a la biblioteca i l'Elna va triar un llibre sobre un dels seus temes preferits. El títol: BAJS, que vol dir "caca".
Fins aquí, tret de l'anècdota escatològica que potser alguns trobaran singular, res d'anormal.
Al vespre, obrim el llibre i a la primera pàgina ens trobem un text en català (vegeu foto de l'esquerra). Vaig haver de tornar a mirar la tapa del llibre...: era en suec. De fet, de llibres en català a la nostra biblioteca no n'hi ha (en castellà sí). Què fort! La següent plana era en suec, però tant la tercera com la cinquena tornaven a ser en català! Lamentablement, es va acabar aquí. És a dir, no és que fos un llibre per nens bilingües de català-suec on s'intercalaven les pàgines en ambdues llengües. És evident que era un error d'edició perquè a més, la primera pàgina (la catalana) és en realitat la número 51 del llibre (en suec a la foto de la dreta).
Però no em digueu que no és casualitat! Per una banda, que s'ajuntin pàgines de dues llengües minoritàries i per l'altra que coincideixi que és a la nostra biblioteca i que l'agafi una nena catasueca que entén els dos idiomes!
Serà que a l'imprenta agrupen les edicions-impressions segons la quantitat de gent que parla la llengua en la que s'edita el llibre? O és que pels xinesos (el llibre es va imprimir a Xina) el català i el suec són iguals? Les dues versions són traduccions de l'original anglès, per cert.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

L'anècdota és dicertida de veritat

Noemí ha dit...

Jajajaja! Que bo, no? Ara, quins temes d'anar a triar, la nena... :-)

Garbí24 ha dit...

crec que la catasueca es va adonar ja a la biblio que allà hi habien paraules conegudes

Kuroi Neko ha dit...

Ostres, amb aquest títol, m'esperava qualsevol cosa menys això, hahahah.

montserratqp ha dit...

bo, bo...i la caca és la caca... i als nens suecs els agrada tant com als catalans (o als com els nostres, amb gens catalans) això dels temes caca, etc???? el meu fill, de pare britànic i vivint sempre a Irlanda, és un megaaficionat...i en canvi no veig aquesta "devoció" en els nens i nenes irlandesos...

Teresa ha dit...

Ostres quina casualitat!! Disfruta del llibre tot i el tema!!!