dimecres, 7 de novembre del 2012

ciència, igualtat, menjar i Ipads al Congrés

Després de tants dies sense escriure al bloc, toca miscel.lània de comentaris, tots fruit de la lectura de premsa o audició de ràdio.
Pel mateix ordre en què he escrit les paraules del títol us en faré cinc cèntims.
Ahir al Cosmocaixa Peter Higgs va fer de conferenciant i una de les coses que va dir va ser que s'hauria d'invertir en investigació per tal de millorar l'economia del país. Totalment d'acord (ja ho sabeu si heu llegit el post sobre Eurovegas i similars) i ademés afegiria que només en el camp de les Ciències Naturals sinó també en el d'Humanitats. Espero que els polítics facin cas al Sr. Higgs.
Cada dos anys l'Institut d'Estadística suec presenta els resultats sobre la igualtat entre homes i dones. De moment, no s'ha aconseguit tot i que anem per bon camí: els homes han augmentat el seu temps en les tasques domèstiques i dediquen ara 2,5 hores al dia (les dones 3,5). En quant a la baixa per maternitat/paternitat (ja sabeu que aquí és de poc més d'un any, compartible entre mare i pare), les dones n'agafen el 76% i els homes, per tant, el 24%. Els ingressos salarials de les dones són inferiors als dels homes, en totes les edats.
Cada dia es llencen molts i molts quilos de menjar, tant a les cases com en els supermercats. Vaig escoltar a la ràdio que algunes poblacions catalanes han iniciat una cooperació entre les botigues i l'ajuntament per tal de repartir el menjar que té data de "consumir preferentment" i que ja no es pot vendre, entre la gent que ho necessita. Evidentment, el menjar ha d'estar en bon estat. Aquí ara se'n comença a parlar, sobretot arrel d'una notícia que ensenyava una dona a Copenague que surt cada vespre "a la caça" de menjar en els contenidors de fora els supermercats. No tant per necessitat sinó per consciència política. Em sembla que va ser l'any 2002 que vaig veure una pel.lícula documental francesa al cinema Verdi (no en recordo el títol, la directora era una dona) en la que es parlava d'aquest tema i del fet de recollir fruita, verdura i altres a casa els pagesos. Interessant i per fer pensar.
Per últim, expressar la meva condemna sobre el tema dels Ipads "perduts" pels diputats espanyols. Fa ferum. Més aviat sembla que se l'han quedat a casa per ús propi i han dit que l'han perdut perque els en donin un de nou. He sentit que són 30 (!) els diputats que han perdut i se'ls ha tornat a donar l'Ipad. Ara resulta que s'ha acabat el "cupo" i ja no en donaran més. Sense comentaris.

5 comentaris:

Kuroi Neko ha dit...

Això dels Ipads, iphones i connexions a internet a la feina i a casa pagades per tots m'enerva de totes totes.
No puc entendre com poden arribar a ser d'hipòcrites. "S'han de fer sacrificis", diuen. Però ells no en fan ni el més mínim. Francament, indignant.

Garbí24 ha dit...

i dic jo...no es podien perdre els diputats.

Kuroi Neko ha dit...

Molt bona, Joan! :D

albert ha dit...

Lo dels supers que donen menjar en caducat però en bon estat es va extenent per Catalunya. Sort n'hi ha de que el grau de solidaritat dels que poden amb el que ho estan passant malament és a Catalunya força alt i això permet que alguns puguin arribar a final de més sense haver de robar

Anònim ha dit...

La pel.lícula-documental és

LES GLANEURS ET LA GLANEUSE, Agnès Varda. 2000 França

Excel.lent visió d´allò que està passant.

Imma