Ves per on, part del que ahir comentava en aquest blog es reflexa en el diari suec de més tirada avui. La portada, com podeu veure, assenyala parts d'Europa que volen ser nou Estat. El titular: "Els nous països d'Europa si ells mateixos poden decidir". A l'interior i en doble pàgina, més detalls de cada territori. Però, ai-làs!, què transmet la notícia? Que tots aquests territoris es volen "independitzar" per qüestions econòmiques. Que és la crisi la que ha fet sorgir aquests moviments nacionalistes (!). Si bé mencionen que tant Catalunya com Flandes i Euskadi tenen llengua pròpia, sobre el que més ènfasi es fa és sobre el descontentament de la gent que pensa que han de pagar per territoris més pobres. Jo no vull donar una imatge de que som uns egoïstes o tacanyos, sobretot aquí a Suècia, un dels països que més paga a la UE i que menys rep. Però vaja, tot ressò és bo, tot el que faci que la gent adquireixi nous coneixements sobre la realitat de molts pobles europeus és benvingut. Per exemple, m'agrada que la foto de la mani conté un missatge ben clar: "Catalonia is not Spain", (i afirma que hi van assistir 1500000 participants) i diu que Rajoy "amenaça amb bloquejar l'adhesió de Catalunya a la UE per sempre més". M'agrada perquè és bo que quedi ben retratat a ulls dels europeus.
3 comentaris:
si ajuntem la quantitat de bestieses que aquests dies s'han dit i agafem el millor sentit del humor, tindríem un best seller a les nostres mans.
Anem a l'estat propi, no sé si hi arribarem, però el que si sé és que donat el cas, no estarem gaire millor.
Més de dos mil anys d'història avalen la meva teoria. El poble ofegat.
I tant que arribarem a l'Estat propi!
No en tinc cap dubte!
A un Estat normal a on puguem gestionar nosaltres mateixos les nostres riqueses i les nostres misèries.
A on el poble pugui votar d'una vegada per sempre en clau social i deixar de votar en clau nacionalista o independentista.
Un Estat que ens faci recuperar la il•lusió de treballar i de lluitar pel nostre país.
Un Estat que tindrà millores, però també aturats, crisis, problemes de classes socials i tot el que vulgueu més, de bo i de dolent.
Però els catalans decidirem com solucionarem aquests problemes.
La Catalunya independent no serà un paradís. Simplement serà un país ple de gent amb ganes de lluitar i de tirar endavant. Amb aquest tarannà de lluita i de treball que tant ens caracteritza als catalans. I evidentment no estarem sols. Comptem amb un gran número de persones vingudes de fora, que també han vingut a buscar noves oportunitats.
Benvinguts tots a la Catalunya lliure.
Accepto amb il•lusió aquest repte i el sacrifici que suposi en certs aspectes la independència de Catalunya.
Per nosaltres i per les generacions futures.
Vull deixar de ser independentista.
Vull ser simplement, català.
El barça, per coherencia, no hauria de jugar més a la lliga espanyola si un dia Catalunya és independent. I si no troba a on jugar que pleguin
Publica un comentari a l'entrada