Així és com em trobo ara: rumiant sobre quin tema triar per la meva memòria de màster. La meva idea era escriure sobre un tema dins la literatura catalana. Pensava que m'ho acceptarien, tot i estudiar a la Facultat d'hispàniques (de catalana a Estocolm no n'hi ha), però NANAI. Haig d'escriure sobre alguna cosa de literatura en castellà. I no sé què fer! Preferiblement vull escullir un tema, no un autor.
Hi ha molts temes interessants però res concret que realment m'atraigui... Hi hauré d'estar treballant durant tot el semestre, o sigui que ha de ser quelcom que m'interessi honestament, que em motivi (i que pugui ser la base per un futur doctorat?)
Així que si teniu alguna idea, serà benvinguda!
9 comentaris:
molt difícil d'aconsellar, però segur que ho trobes
Hi pensaré...
Un autor: Javier Cercas.
Un tema: la Barcelona del segle XX (Mendoza, Marsé, Vázquez Montalbán, Gil de Biedma, i uns quants més...)
Un altre tema: l'humor a la postguerra (Mihura, Álvaro de la Iglesia, Edgar Nevilla, La Codorniz...)
Com ho veus?
Gràcies Jotajota, justament el tema de Barcelona és un dels que havia pensat, fins i tot allargant-ho al s.XXI (Ruiz Safón, Torres, Bolaño...)!
El de l'humor també pot ser alguna cosa, tot i que no estic gens familiaritzada amb els autors ni les publicacions de l'època.
I en terenci Moix? Ho podries combinar amb el cine que tu domines molt be
Juan Marsé es un autor muy interesante y costumbrista
A mi m'encanta com escriu l'Eduardo Mendoza... S'hi posa tant en les històries que sovint costa diferenciar el context real del de ficció creat per ell.
Estic llegint ara un llibre d’un historiador britànic. Resulta curiós que els millors hispanistes siguin anglesos. És tracta d’en John Elliot i el llibre és “Haciendo historia”: una mica d'autobiografia i la importància d’altres fonts, a part dels arxius de l’estat i la gent important, com tot lo relacionat amb la literatura i art. Aquest home és especialista en la revolta catalana dels segadors del 1640 i també en el compte-duc d’Olivares. És per tant, un especialista en el segle XVII espanyol, també conegut com el segle d’or especialment a nivell literari (i pintura). Període aquest en que s’estenia entre entre les elits un sentit clar de decadència (respecte a d’altres països europeus, Anglaterra, França i ciutats italianes), d’allunyament de les corrent de progrés social i econòmic. També temps de la contrareforma de Trento amb tot el que això comportava. No sé, pensava, segur que hi ha gent que ho ha treballat, mirar els aspectes del conflicte entre Catalunya i Castella o d’aquesta decadència a lìmperi espanyol, a nivell literari, justament el període considerat més gloriós, per les figures que sorgiren, de les lletres castellanes.
No pots mirar d'insistir amb el tema d'algun autor català o sobre el tema català/llengües mnoritàries etc? T'ho dic perquè jo em vaig trobar amb un cas semblant al teu en una universitat pública nordamericana no fa gaires anys. Com que el que s'estudiaven eren estudis hispànics m'ho van deixar fer perquè van entendre que sota el paraigua hispànic hi ha la cultura peninsular. La gràcia seria que poguessis trobar al gun professor/catedràtic que fos catalanòfil o almenys estiguessis intereesat per les minories lingüístiques etc (això està molt de moda en els estudis culturals).
Si a un professor li fa gràcia el tema no crec que et puguin posar pegues perquè, a més, serien molt antiquats!
Eulàlia
Publica un comentari a l'entrada