dimecres, 23 de gener del 2013

llum i política

Sé que el títol és força paradoxal, tot i que encara som uns quants que pensem que es pot veure la llum al final del túnel mitjançant la política i la democràcia.
Però si l'he escullit és simplement perquè volia parlar del tema de la llum a Suècia i després quatre mots sobre la nostra estimada política catalana.
El fred agradarà més o menys, la neu pot ser una diversió o una càrrega, però em sembla que amb el que quasi bé tothom està d'acord és amb l'incomoditat que provoca la foscor durant els mesos d'hivern. De fet, jo crec que és el que més costa a l'hora d'adaptar-se a les característiques climatològiques d'aquest país, i quan més al nord, més difícil. Fins i tot als que hi han nascut i viscut sempre els costa!
Avui, a Estocolm, el sol ha sortit a les 08:12h i es pondrà a les 15:46h. Exactament una hora i mitja més de llum del que teníem ara fa poc més d'un mes. D'aquí a un altre mes, la llum haurà augmentat dues hores i mitja respecte avui. I el dia més llarg de l'any, el 21 de juny, tindrem 18 hores i 44 minuts de sol: sortirà a les 03:27h i es pondrà a les 22:11h. Parlem de quan el sol és visible (o darrera els núvols) però normalment la llum dura una mica més (tant abans de que sorti el sol com després de que es pongui). A Kiruna (nord), és negre nit quasi tot el desembre i part de gener i en contra-partida és de dia les 24h. durant el mes de juny i part de juliol. Els canvis diaris, però també són molt més brutals; en una setmana hi pot haver una hora de diferència. Jo no hi podria viure, això ho tinc clar. A Lund (sud) les diferències no són tan abismals. En qualsevol cas, els diaris inclouen en la pàgina de predicció metereològica les sortides i postes de sol, així com els minuts de diferència respecte el dia d'abans/després en les cinc zones en que divideixen el país. A la tv, a partir de que el dia es comença a allargar, surt un solet que et diu quan es llevarà i es pondrà el sol demà. En canvi, aquesta vinyeta no apareix quan el dia comença a minvar. Cada any publiquen també la típica notícia sobre les hores de llum del dia... Com si la gent no ho sapigués! Sembla que ens hagin de recordar a tots que ens hem d'animar, que aviat vindrà el bon temps i els dies llargs, que no desistim i seguim treballant.
Podríem fer un paral.lelisme amb la política catalana? Tant de bo, perquè ara com ara i després de tot el que he sentit aquesta setmana, sembla que de nou, tot quedarà a l'aigüera. On van els del PSC amb el tema de Canadà i Escòcia???? Per l'amor de Déu, no ténen arguments, semblen lloros repetint el mateix una i altra vegada: que si legalitat, que si canvi de constitució, que si federalisme, que si hi ha d'haver acord... No crec que siguin tan curts de gambals sinó que simplement volen donar una excusa per justificar el seu vot negatiu al dret a decidir del poble català. Això sí, com bé ha contestat el senyor Sabaté al mail que li he enviat, els socialistes votaran d'acord a la seva consciència i al seu programa electoral. Amb això potser els hem de donar la raó, ja que els seus electors sabien al què anaven. A mi el que em fot és aquesta manera  de marejar la perdiu. Que facin com els del PP i Ciutadans i ho diguin ben clar des del principi.
En quant als de la CUP, no ténen perdó. Com poden votar a nivell personal? És que potser no els van votar els ciutadans d'acord a un programa concret?
Ah! I els d'Unió, que fotin el camp JA!
En definitiva, els de Madrid deuen estar fregant-se les mans veient com els catalans no podem posar-nos d'acord.
Us deixo el video que des de fa més de 30 anys ensenya la tv sueca cada dia a partir de quan es comença a allargar el dia:


2 comentaris:

Garbí24 ha dit...

els dies d'estiu nòrdics són molt envejables, en contrapartida els hiverns trists.
m'agradaria algun dia de tenir la possibilitat de passar un mes de desembre en un lloc d'aquests, suposo que només aixi pots fer-te'n una idea.
la politica millor no en parlem

salvador ha dit...

Decepció, molta decepció a la política. La cara d'en Pere Navarro quan rebia les felicitacions del PP i Cs per la "benvinguda al club del NO" era tot un poema. El que s'ha de fer per mantenir-se en política!! Pero no es tambè el que fan molt treballadors per mantenir el seu lloc de treball?Riure les gràcies al seu cap i fer el que elll digui, estigui o no hi estigui d'acord. S´ha de menjar, oi?