Refranys

Després d'haver llegit el post de l'amic Isern ressenyant el llibre Els 100 refranys més populars en català (Pàmies i Palou) i el d'en Garbí sobre una proposta de varietat refranera, m'han agafat ganes d'escriure també sobre el tema.
La meva àvia de 97 anys, ha recopilat en una llibreta els refranys que li anaven venint al cap. Em sembla que era un exercici de memòria, però també pot servir com a legat valuós.
A mi m'agrada molt utilitzar refranys o frases fetes quan parlo català. Encara recordo les classes amb la Montserrat Cabré (2on d'EGB) on n'apreníem i havíem de fer un dibuix que il.lustrés la dita o frase feta. Per cert, els poemes que més recordo també els vaig aprendre amb aquesta mestra.
Per altra banda,  és un dels aspectes que més costa fer servir en una llengua extrangera. Per una banda, solen ser força diferents a la pròpia (si bé n'hi ha que són presents en molts idiomes) i per tant costen de recordar, i per altra banda és molt fàcil ficar la pota (a vegades el significat canvia molt només amb una preposició equivocada) i de retruc fer el ridícul o si més no convertir-se en la riota del grup.
És a dir, en suec quasi bé no n'utilitzo, tret de dos o tres que són els que més he sentit. Les frases fetes són més habituals, sobretot a nivell de premsa. En un dels cursos de suec que vaig estudiar fa anys a la Universitat, hi havia un parell de llibres que recopilaven frases fetes i argot, amb exercicis per practicar el seu ús, però de refranys no en vam aprendre, o sigui que tots els que sé els he après escoltant a la gent. Us deixo alguns exemples perquè aprecieu les diferències i semblances idiomàtiques entre català i suec. El que segueix a l'original suec és la traducció literal i després explico el significat, si crec que cal.

Refranys:

• Det som göms i snö kommer fram i tö = "el que s'amaga a la neu es mostra amb el desglaç" = s'acabarà veient/descobrint/trobant
• Den som gapar efter mycket mister ofta hela stycket = "el que crida molt per alguna cosa acostuma a perdre-ho tot" = si demanes massa et quedaràs sense res (vegeu la diferència amb el "qui no brama no mama", aquí si vols que et donin alguna cosa, millor que estiguis calladet)
• Den som har han spar = "el que té, estalvia"
• Idag rik i morgon lik = "avui ric, demà cadaver" 
• Lata armar gör tomma tarmar = "braços ganduls fan budells buits" = qui no treballa no menja
• Vill man vara fin får man lida pin = "si vols estar guapo has de patir" = molt semblant al "per presumir s'ha de patir"
• Prisa inte fisken förrän du har den på disken = "no posis preu al peix fins que no el tinguis al taulell" = seria la versió sueca de "no diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat"
• Så kan det gå när inte haspen är på = "això és el que pot passar quan no es tanca el baldó" = això és el que passa quan... (fas/ no fas quelcom)

Expressions:

• Ha tummen mitt i handen = "tenir el polze al mig de la mà" = sé molt poc manetes
• Låsas som om det regnar = "fer veure com si plogués" = ignorar (molt semblant al "fer com si sentís ploure" català)
• Plocka russinen ur kakan = "treure les panses del pastís" = triar el millor d'una cosa (aquest s'utilitza molt) 
• Rulla tummarna = "fer girar els polzes" = rascar-se la panxa, no tenir res a fer
• Måla fan på vägen = "pintar el diable a la paret" = ser pessimista, veure-ho pitjor del que és
• Vara rund under fötterna = "ser rodó sota els peus" = estar borratxo

Enfí, us en posaría molts més però no us vull agoviar.

curiositat

Ja ho vaig explicar una vegada tot i que no recordava massa bé si ho havia fet o no, però és un tema prou recurrent i per això he volgut comprovar si hi havia un post en l'arxiu del bloc. I sí, fa tres anys el vaig escriure, aquella vegada la protagonista era la Júlia i ara és l'Elna, si bé amb certes diferències.
Es tracta de l'experiència del gel, la llengua i el no poder evitar la temptació.
Efectivament, molts nens que viuen en països on la neu i el gel són habituals, han de provar en algun moment què se sent si llepen algun objecte congelat quan són a l'exterior i a una temperatura inferior a 0 °C. El que passa és que la llengua es queda enganxada a l'objecte i si l'intentes treure sense descongelar l'àrea, et pots fer bastant mal.
L' Elna va comentar l'altre dia que ja hi havia tres nenes de la seva classe (cinc anys) que ho havien provat, però que ella no ho pensava fer. Què podrà més: la temptació d'experimentar-ho o el resultat vist en els altres (incloent que ha escoltat la història de sa germana i son pare, que sí que ho van experimentar)?
De moment, impossible de saber: ens hem passat la setmana amb graus positius (!) i la neu s'ha anat fonent, però n'hi ha tanta, que encara en tenim per dies i a partir de demà tornen a baixar les temperatures, de manera que només s'haurà aconseguit que tot patini una mica més i que més nens s'enganxin la llengua...

Ja tinc decidit sobre què faré la tesina i quan ho tingui ben delimitat us ho explicaré. Gràcies a tots aquells que hi vau dir la vostra!

llum i política

Sé que el títol és força paradoxal, tot i que encara som uns quants que pensem que es pot veure la llum al final del túnel mitjançant la política i la democràcia.
Però si l'he escullit és simplement perquè volia parlar del tema de la llum a Suècia i després quatre mots sobre la nostra estimada política catalana.
El fred agradarà més o menys, la neu pot ser una diversió o una càrrega, però em sembla que amb el que quasi bé tothom està d'acord és amb l'incomoditat que provoca la foscor durant els mesos d'hivern. De fet, jo crec que és el que més costa a l'hora d'adaptar-se a les característiques climatològiques d'aquest país, i quan més al nord, més difícil. Fins i tot als que hi han nascut i viscut sempre els costa!
Avui, a Estocolm, el sol ha sortit a les 08:12h i es pondrà a les 15:46h. Exactament una hora i mitja més de llum del que teníem ara fa poc més d'un mes. D'aquí a un altre mes, la llum haurà augmentat dues hores i mitja respecte avui. I el dia més llarg de l'any, el 21 de juny, tindrem 18 hores i 44 minuts de sol: sortirà a les 03:27h i es pondrà a les 22:11h. Parlem de quan el sol és visible (o darrera els núvols) però normalment la llum dura una mica més (tant abans de que sorti el sol com després de que es pongui). A Kiruna (nord), és negre nit quasi tot el desembre i part de gener i en contra-partida és de dia les 24h. durant el mes de juny i part de juliol. Els canvis diaris, però també són molt més brutals; en una setmana hi pot haver una hora de diferència. Jo no hi podria viure, això ho tinc clar. A Lund (sud) les diferències no són tan abismals. En qualsevol cas, els diaris inclouen en la pàgina de predicció metereològica les sortides i postes de sol, així com els minuts de diferència respecte el dia d'abans/després en les cinc zones en que divideixen el país. A la tv, a partir de que el dia es comença a allargar, surt un solet que et diu quan es llevarà i es pondrà el sol demà. En canvi, aquesta vinyeta no apareix quan el dia comença a minvar. Cada any publiquen també la típica notícia sobre les hores de llum del dia... Com si la gent no ho sapigués! Sembla que ens hagin de recordar a tots que ens hem d'animar, que aviat vindrà el bon temps i els dies llargs, que no desistim i seguim treballant.
Podríem fer un paral.lelisme amb la política catalana? Tant de bo, perquè ara com ara i després de tot el que he sentit aquesta setmana, sembla que de nou, tot quedarà a l'aigüera. On van els del PSC amb el tema de Canadà i Escòcia???? Per l'amor de Déu, no ténen arguments, semblen lloros repetint el mateix una i altra vegada: que si legalitat, que si canvi de constitució, que si federalisme, que si hi ha d'haver acord... No crec que siguin tan curts de gambals sinó que simplement volen donar una excusa per justificar el seu vot negatiu al dret a decidir del poble català. Això sí, com bé ha contestat el senyor Sabaté al mail que li he enviat, els socialistes votaran d'acord a la seva consciència i al seu programa electoral. Amb això potser els hem de donar la raó, ja que els seus electors sabien al què anaven. A mi el que em fot és aquesta manera  de marejar la perdiu. Que facin com els del PP i Ciutadans i ho diguin ben clar des del principi.
En quant als de la CUP, no ténen perdó. Com poden votar a nivell personal? És que potser no els van votar els ciutadans d'acord a un programa concret?
Ah! I els d'Unió, que fotin el camp JA!
En definitiva, els de Madrid deuen estar fregant-se les mans veient com els catalans no podem posar-nos d'acord.
Us deixo el video que des de fa més de 30 anys ensenya la tv sueca cada dia a partir de quan es comença a allargar el dia:

barrinant

Així és com em trobo ara: rumiant sobre quin tema triar per la meva memòria de màster. La meva idea era escriure sobre un tema dins la literatura catalana. Pensava que m'ho acceptarien, tot i estudiar a la Facultat d'hispàniques (de catalana a Estocolm no n'hi ha), però NANAI. Haig d'escriure sobre alguna cosa de literatura en castellà. I no sé què fer! Preferiblement vull escullir un tema, no un autor.
Hi ha molts temes interessants però res concret que realment m'atraigui... Hi hauré d'estar treballant durant tot el semestre, o sigui que ha de ser quelcom que m'interessi honestament, que em motivi (i que pugui ser la base per un futur doctorat?)
Així que si teniu alguna idea, serà benvinguda!

un que marxa

En D., un català que també viu a Estocolm, em va confirmar ahir que fotia el camp de Suècia, marxa a San Francisco, EUA. En D. és un noi emprenedor, amb moltes idees i que mou molts fils a la vegada, que va venir cap aquí ara fa 3 anys amb molta il.lusió. Adonant-se que la situació laboral i econòmica a Catalunya no anava per bon camí i amb ganes de començar una nova vida, va agafar els bàrtols i cap a Estocolm falta gent! Al principi estava encantat de la vida i tot li semblava una meravella (sol passar). Haig de dir que es va espavilar prou ràpid, tot i no tenir cap mena de lligam amb el país: va trobar pis i feina, els dos pilars imprescindibles. Però, com també sol passar, de mica en mica es va anar desencantant. Sobretot perquè a nivell personal li faltava alguna cosa: no hi havia manera d'integrar-se a la societat sueca, i no pas perquè ell no hi posés esforç.
En Salvador comentava l'altre dia (en un post en el que jo esmentava coses bones de Catalunya) que molts joves catalans estarien encantats d'estar en el meu lloc. Bé, doncs haig de puntualitzar algunes coses. Abans de res vull dir que hi ha moltes coses que m'agraden de Suècia, però també n'hi ha que no m'agraden, tot i que m'he acostumat. Una d'elles és l'hermeticitat de la societat. Jo he tingut sort: vaig emigrar a Suècia perquè em vaig enamorar d'un suec (és a dir, no m'hi vaig veure forçada per motius econòmics, socials o polítics). Des de bon començament vaig tenir contacte amb la societat sueca, cosa que em va facilitar la integració i l'aprenentatge de la llengua, entre altres coses. També tinc sort perquè el meu marit es guanya bé la vida i la nostra economia familiar no ha depengut ni dependrà del meu sou (actualment inexistent). És a dir, gràcies a ell podem tenir el nivell de vida que tenim.
 Vaig arribar fa 13 anys amb una llicenciatura de Dret de la UAB que no m'ha servit de res (probablement tampoc m'hagués servit massa a Catalunya). Sempre he tingut treballs temporals i he hagut de tornar a estudiar una carrera que, a més a més, no m'assegura cap feina (com tampoc me l'asseguraria a Catalunya). Per molt que parli prou bé el suec, sempre tindré mancances i molts suecs de "veritat" em veuran com una immigrant. I aquesta paraula té una connotació negativa, especialment quan topes amb algú que treballa de cara al públic: dependents, funcionaris, etc. Gent que ni tan sols saben qui ets, com ets o què fas i que pel simple fet de ser "de fora" (el teu accent et delata) et miren i tracten diferent. Ep! Sempre i quan el teu accent no sigui britànic, anglo-americà, alemany o francès. Si directament parles en anglès, cap problema perquè llavors ets turista, estudiant d'intercanvi o ex-patriat amb calés. Evidentment, no es pot generalitzar: també m'he trobat amb suecs molt amables, però no són la majoria. Insisteixo en que estic parlant de gent que t'ha d'atendre sense conèixer-te personalment. Una altra cosa són les amistats o coneguts, si és que arribes a tenir-ne, que et poden jutjar més acuradament segons els teus actes i manera de ser.
Curiosament, aquestes mateixes persones que no veuen com un igual a l'immigrant, agafaran un autobús conduït per un hindú, compraran menjar en el supermercat d'un kurd, quan vagin al CAP els atendrà un metge romanès, els tallarà els cabells un sirià, menjaran pizza feta per un iranià, i... una tirallonga mooolt llarga de situacions que deixarien de funcionar si no hi haguessin immigrants.
A Suècia hi ha persones nascudes aquí, de pares nascuts aquí però d'avis immigrants que encara són considerades "immigrants". De fet, parlen un suec amb un accent particular i sovint mantenen tradicions, religions o maneres de vestir que no són les "pròpies" d'aquí. Ells mateixos se senten més sirians, croates, serbis, xil.lens o etiops que no pas suecs. No s'han integrat, diuen molts. Potser la societat sueca hauria de començar a plantejar-se si no és ella la que no deixa que altres s'hi integrin.

envas, a Suècia, on vas?

Proooou de campanya, si us plau! Estic de la cançoneta de les Mamzelles fins al capdamunt, i això que només la sento per la ràdio i quan miro TV3 a la carta. El que és cert és que la campanya en qüestió ha conseguit l'objectiu de tota publicitat: que s'en parli.
De sobte la gent s'ha començat a preguntar si estava fent bé el reciclatge i han començat a aparèixer teories sobre el perquè de tot plegat: fa molts anys que tenim contenidors de colors, perquè ens informen ara del que s'hi pot llençar? El que no es desprèn de l'anunci és que els productors d'envasos paguen un tant per cada envàs per la gestió de reciclatge d'aquest residuu. Les empreses que s'encarreguen de gestionar el residuu no volen haver-se de fer càrrec del cost que implica haver d'ocupar-se d'un producte pel que ningú no pagarà el seu reciclatge/transport. El que no queda tan clar és quina excusa ens dónen als consumidors. Perquè un got de vidre trencat no pot anar amb els envasos de vidre? És perquè està fet d'un altre material? I què passava fins ara? Tota la vida que hi hem llençat tot el que era de vidre, al contenidor verd... Bé, aquí us faig cinc cèntims de com es recicla a Suècia i veureu que hi ha diferències, per tant, no es deu tractar tant de qüestions medi-ambientals com administratives/gestió/costos...?
Al contenidor groc: envasos de plàstics però també bosses de plàstic, filmplàstic (del que es fa servir a la cuina), tubs de plàstic, la bossa on van els cereals, el porexpan. Les ampolles de plàstic PET no hi van perquè quan compres una beguda pagues una corona (o dues) que et tornen quan llences a una màquina especial de reciclatge. El mateix amb les llaunes de beguda. Per això hi ha molts "sense sostre" que remenen a les escombraries buscant aquests envasos.
Contenidor verd: per començar, n'hi ha dos. Un per vidre transparent i un per vidre de color. Allà hi van envasos i ampolles. Els gots no hi van.
Contenidor blau: També n'hi ha dos. Un per paper i un per cartró. El primer per diaris, revistes, llistins de telf, folis. Els diaris aquí van grapats i no passa res per posar-los en aquest contenidor, cosa que sempre he trobat extranya. En canvi, no s'hi poden posar sobres ni post-its.  Diuen que la pega que contenen fan malbé la màquina de reciclatge. A Catalunya sobres i post-its sí que van al blau. Al de cartró, a part de caixes, capses, etc, també hi van els tetrabricks (que a Catalunya van al groc) i paper de regal (!).
Contenidor gris: envasos de metall, tubs, llaunes, aerosols, envasos i paper d'alumini, capsul.les de cafè (a Catalunya aquestes no hi van).
El que no s'inclou en els contenidors esmentats, depèn de cada municipi que dóna la gestió a una empresa privada i hi ha diferències de funcionament. En el nostre cas:
Si no tens compost a casa, el rebuig orgànic el poses en bosses especials (te les dóna la mateixa empresa gestora) que ja s'encarreguen de separar, però no hi ha un contenidor marró. I per cert, els pals de fusta dels gelats no s'hi tiren (a Catalunya sí), van al rebuig que es crema (on va a parar tot el que no pots reciclar).
Per la resta de rebuig, cadascú té un contenidor a casa seva (si vius en un pis, n'hi ha més d'un i generalment en una caseta a part) que l'empresa d'escombraries passa a recullir un cop cada quinze dies. Per aquest servei paguem 1600 corones l'any.

Per molts anys!

No ho dic a ningú en concret. Simplement és que acabo d'escoltar un podcast de La Tribu d'ahir sobre la cançoneta "Happy birthday" i volia comentar que aquí a Suècia no es canta. Cosa extranya tenint en compte l'americanització en molts aspectes d'aquest país. La cançó tradicional és "Ja må du leva", que vol dir "que visquis molts anys". També es canta dirigida a tercera persona (ell o ella, com veieu damunt la partitura). A diferència del "Happy birthday", no cal pagar drets d'autor quan s'utilitza perquè la melodia la va escriure Bellman l'any 1765 i per tant qualsevol dret a compensació econòmica ja estaria prescrit. Desconec l'autoria de la lletra.
Buscant una mica m'he enterat de que a Alemanya la melodia és pràcticament exacte i a Holanda s'assembla molt. Al menys d'aquests països la Warner no en podrà treure ni un cèntim :-).
La lletra és la que veieu a continuació i se sol cantar només la primera estrofa, almenys en les festes infantils. A sota hi trobareu la traducció que n'he fet al català. Hi ha un joc de paraules que es perd en la traducció: el verb empènyer es forma amb el verb "skjuta" (que vol dir disparar) i la preposició "fram", o sigui que abans de cantar l'última frase de la segona estrofa, sembla que s'estigui dient "llavors el dispararem". Quan s'acaba la cançó es crida "hurra" (amb hac aspirada) quatre vegades.

Ja, må han leva!
Ja, må han leva!
Ja, må han leva uti hundrade år!
Javisst ska han leva!
Javisst ska han leva!
Javisst ska han leva uti hundrade år!

Och när han har levat!
Och när han har levat!
Och när han har levat uti hundrade år!
Ja, då ska han skjutas!
Ja, då ska han skjutas!
Ja, då ska han skjutas på en skottkärra fram!

Och när han har skjutits!
Och när han har skjutits!
Och när han har skjutits i skottkärran fram!
Ja då ska han dränkas!
Ja då ska han dränkas!
Ja då ska han dränkas i en flaska champagne!

Sí, que visqui!
Sí, que visqui!
Sí, que visqui fins a cent anys!
És clar que viurà!
És clar que viurà!
És clar que viurà fins a cent anys!

I quan hagi viscut

I quan hagi viscut

I quan hagi viscut fins a cent anys

Sí, llavors l'empenyerem

Sí, llavors l'empenyerem

Sí, llavors l'empenyerem en un carretó!

I quan s'hagi portat
I quan s'hagi portat
I quan s'hagi portat en un carretó
Sí, llavors l’ofegarem

Sí, llavors l’ofegarem

Sí, llavors l’ofegarem en una ampolla de xampany!

Us deixo aquí un video del youtube per si voleu escoltar-la

.