dilluns, 30 de maig del 2011

la meva germana adoptiva


L'anomeno així, a la M., perque durant molt temps els dissabtes jo estava practicament adoptada per la seva familia. Molt sovint em quedava a sopar i dormir a casa seva, i un dia la seva mare ho va comentar: l'Anna és com la nostra filla adoptiva.
I el cert és que és una de les poques amigues amb qui comparteixo molts records, experiències i opinions. És una d'aquestes amigues que ja no pots fer en edat adulta, quan la raó ja s'ha apoderat de tu i ja no pots fer el boig, ni tens les il.lusions que només existeixen quan saps que queden molts anys per viure davant teu. Aquesta complicitat no es pot trobar en les noves amistats, perque surgeix del fet d'haver compartit una evolució. Per això em costa entendre que hi hagi gent que no mantingui cap amic de la infantesa o l'adolescència...
Sigui com sigui, i per raons òbvies (ella viu a Barcelona), no ens podem veure tan sovint com ens agradaria. No obstant, cada vegada que ens veiem (uns dos cops l'any) és com si no hagués passat ni una setmana: a vegades només mirant-nos, podem esclatar a riure perque nosaltres ens entenem i sabem de què riem.
Per això, quan ahir em va trucar mon pare dient que ella, el seu marit, la seva germana i el cunyat havien tingut un accident de cotxe, em va fer un salt el cor. Sobretot perque no teniem gaire més informació que el fet de que eren vius però a l'hospital. En concret, a la M. l'havien hagut d'operar d'urgència per una hemorràgia interna.
Avui però, he pogut parlar amb ella i estic contenta de saber que tot i les ferides causades per l'accident, tot sembla indicar que la situació està, dins del que cap, estabilitzada.
I com que no puc ser allà per fer-li costat, vull des d'aquí enviar-li un petó ben fort, a la M. i a tota la familia, i molt ànims perque es recuperin ben aviat d'aquest trasbals (espero que algú li dugui l'I-pad o li portin imprimit i pugui llegir el post)!

5 comentaris:

Garbí24 ha dit...

molt bon suport encara que sigui a distància. Esperem que tot acabi en un ensurt i podeu tornar a riure sense haver de parlar

Noemí ha dit...

Molt bonic, Anna! Segur que aviat es recuperaran tots 4. Ja t'anirem informant i demà passaré a dir-los que has escrit al teu blog. Un petó!

nerona ha dit...

Ostres, quin ensurt quan he llegit el post!! Me n'alegro que estiguin bé!
Sembla increible com amb algunes persones hi tenim una connexió especial tot i la distància i no haver-los vist fa molt de temps!

Salvador ha dit...

Molt bonic el teu post. Avui he parlat amb el pare de la Marta i pel que sembla el postoperatori es correcte i esperem que es recuperi aviat.Els bombers ni els mossos, veient l'estat en que va quedar el cotxe, es fan creus de que les conseqüencies de l'accident no hagin estat més greus. Un angel els va protegir.

conxita ha dit...

Anna ara que tot ja esta mes o menys controlat llegint el teu bloc me emocionat, per mi tu encara ets molt especial, cada vegada que miro el teu bloc sembla que et sento fent comentaris aquí a casa que sempre em semblaven molt acertats.

t'estimo

Conxita

PD: petons a les teves nenes