Fins ara al vespre no he llegit el diari d'avui. Aquests dies el Tomas és als Emirats Àrabs (o Disneylàndia, com li diu ell) i per tant, vaig molt més de bòlid, però gràcies a un amic que m'ha avisat, llegeixo bones notícies.
Per començar, a l'editorial, foto d'estalades (de Gustau Nacarino) i en el contingut, es parla -a part de la crisi econòmica- d'altres temes pels quals catalans i vascos s'han sentit històricament oprimits. Es dónen dades objectives, noms correctes dels partits, etc.
A la part d'internacional, el periodista especialista en el tema espanyol (amb qui vaig tenir contacte per e-mail quan va sortir el Mas del Polònia en portada), diu quatre veritats ben posades, i una mentida. La mentida és que titlla a Rajoy de "raonable" (:-S).
Les veritats són (traduïdes per mi):
- el titular: "Els polítics a Madrid estan totalment impotents davant els separatistes"
- l'entrada: "Anem a parlar clarament del que els diaris nacionals espanyols no poden escriure: Madrid no pot impedir que el País Vasc i Catalunya s'escindeixin d'Espanya"
- en el contingut: que la branca més conservadora del PP mai donaria el vist-i-plau a Rajoy per una separació pacífica, que els socialistes han vingut ara amb la paraula "federalisme" però que el pas que vé després de l'autonomia actual és l'independentisme, que el boikot que plantegen alguns espanyolistes és ridícul i que com que les carreteres d'entrada a Espanya passen per Catalunya o Euskadi, potser els boicotejats acabarien siguent ells. Per acabar, lloa l'actuació d'en Mas que fins fa quatre dies era un polític aborrit i de cop i volta s'ha posat a dir el que pensa sense embuts.
Si la premsa sueca parla del tema, és que realment, es tracta d'alguna cosa grossa!
5 comentaris:
crec que en Mas s'ha trobat entre l'espasa i la pared. Quan ho ha vist ha optat crec jo per l'opció bona, tirar endavant i a per totes. Pot sortir bé, però també pot sortir malament. En tot cas, passarem uns temps amb l'aixeta de Madrid molt tancada.
Pot ser que avui al matí hagis trucat a RAC 1? L'estava escoltant i he pensat en tu. M'ha fet molta gràcia perquè tot i que no et conec personalment era com si et conegués una miqueta...;.)
Eulàlia
Doncs sí, Eulàlia, era jo! ;-)
ja veurem com acaba tot això però ja és bo que una part del mon en parli...cosa impensable fa tres anys
A rel de tot el procés independentiste/federaliste/pacte fiscal etc que estem vivint us recomeno de veritat que veigeu la pel·lícula "El viento que agita la cebada" (The Wind that Shakes the Barleny" d'en Ken Loach, premi de Cannes 2006 i que trata de l'independència d'Irlanda. A mi em va fer reflexionar.
Publica un comentari a l'entrada