Tot i que la pluja i el temps grisós no ha parat en els darrers dies, la qual cosa no fa més que confirmar que aviat arriben els dies més... aburrits (?) de l'any, la tardor sempre ens deixa aquestes petites joies de la natura. Aviat, però, totes a terra, o al compost descomposant-se.
Però també, cada dia que passa, és un dia menys perquè arribi la primavera.
 |
| A la facultat, vinya verge |
 |
| al costat de casa, auró |
 |
| Planta de nabius americà i pulmonària (jardí de casa) |
 |
| Auró japonès (jardí de casa) |
 |
| Moixera (jardí de casa) |
 |
| Ara no recordo el nom (jardí de casa) |
3 comentaris:
belleses de curta durada que hem de saber copçar al moment.....
Quines fotos més boniques!
Quina meravella!! precioses les tonalitats de tardor!
Publica un comentari a l'entrada