diumenge, 7 d’octubre del 2012

Quanta ignorància!


Sabeu què és el que més m'agrada de tot el que està passant des del 11/09/2012? Veure com la nostra postura es veu reforçada per gent de pes i reconegut prestigi internacional. Que jo sàpiga, el bàndol dels altres només es recolza en gent realment ignorant, que es val de la xarlatenaria, els prejudicis i l'odi sense fonament per defensar-se o atacar sense cap resultat satisfactori. Que vagin fent, així nosaltres guanyem punts davant el món, mentre ells només queden en evidència.
Mentre el NYTimes ha situat la nostra terra en el mapa d'Europa i la vicepresidenta de la Comissió europea afirma que la UE no preveu que el país que s'independitzi hagi de sortir de la Unió, al Guindos se li'n riuen a la cara (quan diu que Espanya no necessita un rescat), el Vidal Quadras ha de sortir dient que les seves declaracions eren iròniques i el ministre Wert juga a "aviam qui la diu més grossa" empatant amb Fernández Vara.
A les patètiques acusacions provinents de diaris com El Mundo (avui, l'última: els catalans van matar a Jesucrist), o les difamacions provinents de canals com Intereconomía o la Cope,  nosaltres ataquem amb fets, amb xifres a la mà, amb la visió de catedràtics experts, provinents de universitats com Princeton o Columbia i sobretot, amb la tranquil.litat del que sap que té raó. L'últim exemple, el vam veure en una lliçó magistral de Carles Boix al programa Singulars.
Evidentment, pot molt ben ser que m'arribi informació esbiaixada, però el que no he vist per enlloc és que els espanyols que neguen la possibilitat d'autodeterminació d'un poble, disposin d'aquest tipus d'informació i persones per sustentar les seves teories. Amb l'única cosa que s'abalen és la Constitució, que com bé sap tothom és un "moment 22". Nosaltres, a part de defensar la nostra posició, desmuntem els seus subterfugis deixant-los amb el cul enlaire.
I no parlo ni tan sols de independència, sinó del dret d'un poble a escullir pacífica i democràticament sobre el seu futur. Ningú sap del cert quin seria el resultat d'un referèndum per l'autodeterminació. Si tan segurs estan els del PP, PSOE & Co que Catalunya és una part d'Espanya, perquè no ho volen comprovar amb les urnes a la mateixa Catalunya? I si tant ens odien, perquè no ens deixen marxar? Com va dir Camacho (en un tret que als espanyolistes de "la roja" els va sortir per la culata) si algú ha de decidir sobre el futur de Catalunya, hauran de ser els catalans, de la mateixa manera que els saharauis haurien de decidir sobre el Sahara.
I pels que encara no l'hagueu vist...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

No tinc accents, ho sento.
Les paraules en negreta, tot i sonar molt malament, haurien de ser "pacificament i democratica", per tal de ser catala correcte.
Salut!

Garbí24 ha dit...

com més ens critiquen, més ensenyen el llautó.....a tot el món

òscar ha dit...

intentar combatre les paraules "dret d'un poble a escollir" és caure en el constant ridícul.

Anònim ha dit...

Em sembla que tot això només portarà la ruina las dos pobles: Catalunya i Espanya. perquè no hem d'oblidar que en aquests moments a nosaltres no ens deixen diners cap banc del mon.