Buscant una mica m'he enterat de que a Alemanya la melodia és pràcticament exacte i a Holanda s'assembla molt. Al menys d'aquests països la Warner no en podrà treure ni un cèntim :-).
La lletra és la que veieu a continuació i se sol cantar només la primera estrofa, almenys en les festes infantils. A sota hi trobareu la traducció que n'he fet al català. Hi ha un joc de paraules que es perd en la traducció: el verb empènyer es forma amb el verb "skjuta" (que vol dir disparar) i la preposició "fram", o sigui que abans de cantar l'última frase de la segona estrofa, sembla que s'estigui dient "llavors el dispararem". Quan s'acaba la cançó es crida "hurra" (amb hac aspirada) quatre vegades.
Ja, må han leva!
Ja, må han leva!
Ja, må han leva uti hundrade år!
Javisst ska han leva!
Javisst ska han leva!
Javisst ska han leva uti hundrade år!
Och när han har levat!
Och när han har levat!
Och när han har levat uti hundrade år!
Ja, då ska han skjutas!
Ja, då ska han skjutas!
Ja, då ska han skjutas på en skottkärra fram!
Och när han har skjutits!
Och när han har skjutits!
Och när han har skjutits i skottkärran fram!
Ja då ska han dränkas!
Ja då ska han dränkas!
Ja då ska han dränkas i en flaska champagne!
Sí, que visqui!
Sí, que visqui!
Sí, que visqui fins a cent anys!
És clar que viurà!
És clar que viurà!
És clar que viurà fins a cent anys!
I quan hagi viscut
Sí, que visqui!
Sí, que visqui fins a cent anys!
És clar que viurà!
És clar que viurà!
És clar que viurà fins a cent anys!
I quan hagi viscut
I quan hagi
viscut
I quan hagi
viscut fins a cent anys
Sí, llavors l'empenyerem
Sí, llavors l'empenyerem
Sí, llavors l'empenyerem en un carretó!
I quan s'hagi portat
I quan s'hagi portat
I quan s'hagi portat en un carretó
Sí, llavors l’ofegarem
I quan s'hagi portat
I quan s'hagi portat
I quan s'hagi portat en un carretó
Sí, llavors l’ofegarem
Sí, llavors l’ofegarem
Sí, llavors l’ofegarem en una ampolla de xampany!
Us deixo aquí un video del youtube per si voleu escoltar-la
2 comentaris:
Jo em quedo amb la versió catalana......encara que aquestes melodies sempre sonen bé
A mi em van encantar fa un parell d'anys quan la vaig sentir. Fou a Finlandia, a una illa a prop de Helsinki on hi havia un restaurant en un castell. Tot molt bonic. La van cantar un grup de lingüístes finesos que pertanen a la minoria de parla sueca per celebrar que un feia l'aniversari.
La vaig trobar molt dolça i molt emotiva i quan vaig tornar encara la recordava i la vaig buscar a you tube. Ara gairebé me n'havia oblidat...
Gràcies pel teu magnífic blog!
Eulàlia
Publica un comentari a l'entrada