Refranys

Després d'haver llegit el post de l'amic Isern ressenyant el llibre Els 100 refranys més populars en català (Pàmies i Palou) i el d'en Garbí sobre una proposta de varietat refranera, m'han agafat ganes d'escriure també sobre el tema.
La meva àvia de 97 anys, ha recopilat en una llibreta els refranys que li anaven venint al cap. Em sembla que era un exercici de memòria, però també pot servir com a legat valuós.
A mi m'agrada molt utilitzar refranys o frases fetes quan parlo català. Encara recordo les classes amb la Montserrat Cabré (2on d'EGB) on n'apreníem i havíem de fer un dibuix que il.lustrés la dita o frase feta. Per cert, els poemes que més recordo també els vaig aprendre amb aquesta mestra.
Per altra banda,  és un dels aspectes que més costa fer servir en una llengua extrangera. Per una banda, solen ser força diferents a la pròpia (si bé n'hi ha que són presents en molts idiomes) i per tant costen de recordar, i per altra banda és molt fàcil ficar la pota (a vegades el significat canvia molt només amb una preposició equivocada) i de retruc fer el ridícul o si més no convertir-se en la riota del grup.
És a dir, en suec quasi bé no n'utilitzo, tret de dos o tres que són els que més he sentit. Les frases fetes són més habituals, sobretot a nivell de premsa. En un dels cursos de suec que vaig estudiar fa anys a la Universitat, hi havia un parell de llibres que recopilaven frases fetes i argot, amb exercicis per practicar el seu ús, però de refranys no en vam aprendre, o sigui que tots els que sé els he après escoltant a la gent. Us deixo alguns exemples perquè aprecieu les diferències i semblances idiomàtiques entre català i suec. El que segueix a l'original suec és la traducció literal i després explico el significat, si crec que cal.

Refranys:

• Det som göms i snö kommer fram i tö = "el que s'amaga a la neu es mostra amb el desglaç" = s'acabarà veient/descobrint/trobant
• Den som gapar efter mycket mister ofta hela stycket = "el que crida molt per alguna cosa acostuma a perdre-ho tot" = si demanes massa et quedaràs sense res (vegeu la diferència amb el "qui no brama no mama", aquí si vols que et donin alguna cosa, millor que estiguis calladet)
• Den som har han spar = "el que té, estalvia"
• Idag rik i morgon lik = "avui ric, demà cadaver" 
• Lata armar gör tomma tarmar = "braços ganduls fan budells buits" = qui no treballa no menja
• Vill man vara fin får man lida pin = "si vols estar guapo has de patir" = molt semblant al "per presumir s'ha de patir"
• Prisa inte fisken förrän du har den på disken = "no posis preu al peix fins que no el tinguis al taulell" = seria la versió sueca de "no diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat"
• Så kan det gå när inte haspen är på = "això és el que pot passar quan no es tanca el baldó" = això és el que passa quan... (fas/ no fas quelcom)

Expressions:

• Ha tummen mitt i handen = "tenir el polze al mig de la mà" = sé molt poc manetes
• Låsas som om det regnar = "fer veure com si plogués" = ignorar (molt semblant al "fer com si sentís ploure" català)
• Plocka russinen ur kakan = "treure les panses del pastís" = triar el millor d'una cosa (aquest s'utilitza molt) 
• Rulla tummarna = "fer girar els polzes" = rascar-se la panxa, no tenir res a fer
• Måla fan på vägen = "pintar el diable a la paret" = ser pessimista, veure-ho pitjor del que és
• Vara rund under fötterna = "ser rodó sota els peus" = estar borratxo

Enfí, us en posaría molts més però no us vull agoviar.