El perquè de tot plegat

Avui, com cada dilluns, de camí a la facultat he estat escoltant El món a RAC1 i "el perquè de tot plegat". Ja vaig dir al twitter que dec ser massoca, perquè tot i que el Paco Marruhenda em posa dels nervis (pel que diu, però sobretot per com ho diu, amb els seus "no?" a finals de frase, o els "ala!" o els "i ja està, no?") i el Xavier Sardà a vegades també, la Pilar Rahola m'agrada. I a més, la discussió dóna morbo, què voleu que us digui.
En qualsevol cas, avui ha sigut més irritant que mai. El Marruhenda defensant l'Opus Dei (en relació a les declaracions de Fernández Diaz) ja ha sigut massa. Tant és el que digui qualsevol membre del PP, que ell en sortirà a la seva defensa, com l'advocat del diable. Evidentment ha fet servir la retòrica típica dels de dretes i afins a la secta: que si l'Opus és una organització seria de l'esglesia catòlica, que si hi ha gent molt respectable, que si només defensen les seves idees religioses... El pitjor de tot, és que s'ha atrevit a dir que en les societats modernes i democràtiques, l'"obra" no es considera secta. MENTIDA! Aquí a Suècia està qualificada com a secta catòlica. I això per diversos motius: capten els seus adeptes des de la més tendra infància mitjancant cursos, activitats, escola, els que hi entren han de seguir unes línies estrictes de comportament (no cal entrar en detalls, suposo que ja les coneixeu), els membres han de pagar un tant del seu sou al grup, hi ha una estructura piramidal de poder, no hi ha transparència, costa molt sortir-ne, etc. És a dir, cumpleix totes les característiques d'una SECTA. Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, una secta és:
1 f. [LC] [RE] [AN] Conjunt de persones que professen una doctrina particular, especialment en religió, que s’aparta de la majoritària o establerta.
2 f. [AN] Associació de persones unides per a propòsits diversos, sovint dirigida per un líder carismàtic.
Una altra cosa és que es pugui considerar més o menys destructiva, però és una secta.
Em fa ràbia que cap dels participants al debat hagi googlejat una mica per donar pes als seus arguments.
Dit això, (frase, per cert, de la que s'abusa en aquest tipus de tertúlies) volia comentar una coseta més, i sense ànim d'ofendre a ningú.
La setmana passada el Papa va deixar el seu càrrec i es va traslladar a la seva residència vacacional. Tenint en compte que la religió catòlica és una de les més practicades al món, és prou important com perquè se'n parli. D'acord. Ara bé, d'aquí a que tallin el programa "La Tribu" de Catràdio per fer una retrensmissió en directe de com s'enlaira l'helicòpter, em sembla una passada.
Fa molt de temps que em vaig adonar que l'organització de l'esglesia catòlica és arcaica, masclista i absurda. No entenc com els creients poden seguir combregant amb tota aquesta parafernàlia. Em consta que n'hi ha molts que voldrien veure canvis, però són pocs els que fan alguna cosa per canviar la situació.
M'agrada molt més com funciona l'esglesia protestant (per exemple, la sueca). La religió (qualsevol) hauria de ser una opció filosòfica i de principis. Tothom necessita reflexionar, discutir continguts, tenir valors, etc, però sempre des d'un punt de vista crític i mai per imposició.