“Ens mantindrem fidels”; la frase es
repetia un i altre cop al seu cap mentre baixava de l’altar, mentre caminava
amb les mirades atentes dels convidats, mentre esperava la pluja d’arròs a la
sortida de l’església. En veu alta havien intercanviat aquest vot, com un dels
compromisos adquirits al dir “sí, et vull”. I amb tot, no podia foragitar de la
seva ment aquella cara que havia conegut tres dies enrere. Només que les
amigues haguessin tingut la pensada de celebrar el comiat de soltera en algun
altre lloc, res d’això no hagués passat. El destí és així: en uns segons tot es
capgira, va pensar mentre entre somriures i abraçades era objecte de fotògrafs
aficionats. Frisava per tornar a sentir el que fins feia tres dies no havia
experimentat mai. Visualitzava secretament la targeta d’aquell home que s’havia
introduït intempestivament a la seva vida:
Emili Sala i Plans
Advocat
Especialitzat en divorcis
6 comentaris:
Realment bo de veritat, ara falta saber si només era negoci....
Fantàstic. Molt ben trobat el gir a la frase obligatòria que suposo que molts deuen haver seguit emprant en tema polític.
m'ha agradat molt! està molt ben escrit!
Molt bonic. Ets una bona escritora.
no he sentit a dir que els advocats estiguin en crisis, perquè serà...?
Genial!No en va sempre t'animo a escriure un llibre!
Publica un comentari a l'entrada